Una de les conseqüències més penoses de les guerres són les
agressions a la població no combatent. En el cas de les dones,
aquest fet té unes connotacions especialment denigrants quan els
atacs tenen un caràcter sexual. La directora de cinema bòsnia
Jasmila Zbanic ha presentat recentment en el Festival de Berlín el
seu film Grbavica, on ens recorda el drama de les dones durant la
guerra de Bòsnia (1992"1995). Segons les dades oficials, unes
20.000 dones foren violades durant aquesta guerra balcànica.
Tanmateix se sap que moltes, per vergonya, per no esser obligades a
avortar o per por a la reacció dels seus marits o companys,
amagaren el seu drama, de manera que potser fossin unes 50.000 les
dones agredides.
D'altra banda, recentment s'ha reeditat el magnífic llibre de
l'historiador britànic Anthony Beevor sobre la caiguda del Berlín
nazi el 1945. Fou aleshores quan el triomfant exèrcit soviètic
infligí un dur càstig a la població civil, que incloïa la violació
gairebé sistemàtica de les dones alemanyes. El comunista alemany
Markus Wolf, refugiat a Moscou, en retornar a la capital d'Alemanya
tot just després de la conquesta soviètica va anotar en el seu
diari el 30 de maig del 1945 «Totes les dones han estat violades».
De fet, l'atac a Prússia Oriental el gener del 1945 encara havia
estat més salvatge. Influïts per la propaganda oficial soviètica
que clamava venjança pels desastres comesos pels nazis a l'URSS,
els soldats soviètics violaven, sovint de forma col·lectiva, totes
les dones que anaven trobant en el seu triomfal avanç. Molts
d'oficials ho consideraven «normal» ja que tenien dret a «venjar"se
de l'enemic» i estaven més preocupats per les destruccions de
tallers i fàbriques que per les violacions i assassinats.
De totes maneres, en un exèrcit on la indisciplina i
l'alcoholisme arribaven a extrems preocupants, els soldats presos
de la luxúria tampoc no es preocupaven gaire per la nacionalitat de
les seves víctimes, així que varen agredir dones poloneses i fins i
tot russes tot just alliberades dels camps de concentració
alemanys.
A mesura que els soviètics anaven conquerint més regions
d'Alemanya, l'extrema violència inicial es va anar reduint però
persistiren les violacions, ara més que per venjança com una
conseqüència del dret de conquesta militar. L'escriptor Vassily
Grossman ha indicat que l'extrema violència dels règims totalitaris
feia que les persones fossin víctimes de cruels humiliacions i que,
en un context de guerra, els soldats les reproduïssin sobre una
població civil indefensa.
Arran de la caiguda de la ciutat alemanya de Schwerin, prop de
la frontera polonesa, aquest novel·lista, que acompanyava el 8è
Exercit de Guàrdies de l'URSS, va anotar que els soldats ho
saquejaven tot i que les dones alemanyes vivien experiències
terribles. Un home es lamentava que la seva dona havia estat
violada per deu soldats soviètics.
A Berlín, es creu que foren ultratjades entre 95.000 i 130.000
dones, i que unes 10.000 moriren a causa de les agressions, sovint
perquè la víctima se suïcidava. A tot Alemanya, les víctimes
sexuals del caòtic i indisciplinat Exèrcit Roig arribaren als dos
milions de persones! A més, cal recordar que les conseqüències de
les violacions, fins i tot superat el brutal trauma inicial, poden
anar des dels embarassos no desitjats, a les malalties venèries, o
el rebuig a tots els homes, la incomprensió dels marits o companys
i un sentiment exagerat de culpabilitat.
Tot plegat, una de les pàgines més vergonyoses de la història
que deslluí completament la derrota de la tirania nazi i va
demostrar al món que el règim soviètic no era gaire millor.
Antoni Marimon Riutort, historiador
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.