Soc al-Hamidiyeh de Damasc

A vegades és la vida ben quotidiana, allò que enamora. Només plantar-se davant l'entrada principal del soc al-Hamidiyeh -allà, a la vora de la Ciutadella que no acaben d'obrir-, ja és una promesa de mil descobriments. Començant per on hi havia la porta al-Nasr, i fins la mesquita dels Omeies, tota aquesta llarga i recta via de comerç està coberta per una volta metàl·lica que protegeix de les inclemències del temps. Sembla que data de l'any 1863 quan, en temps del soldà otomà Abdul-Hanmid, hi hagué un gran incendi. Actualment el sol hi entra per forats i retxilleres que fan clapes de claror sobre els vianants que hi passen embadalits, admirant tota l'oferta que sempre està a tocar de mà.

Hi ha qui s'atura per veure de prop el falcó embalsamat que un home ofereix als vianants, més endavant hi ha tot un seguit de botigues que mostren tant coses d'allò més corrent com d'altres de luxoses i cares. Sovint també apareix la temptació d'aturar-se a comprar un bon suc de fruita, un gelat o un pastís. Hi ha de tot. També catifes precioses, sedes brillants i joies d'or. Per omplir un tren. Llavors, quan la riada humana arriba a la mesquita, amb les pedres que encara resten del temple de Júpiter, hi ha qui se'n va a resar, a passar una hora al hammam, a fumar una pipa d'aigua... I sempre, sempre, sense cap casta de mania, Damasc, i tot Síria, dins el cor.