17/02/06 0:00
TW
0

La blogosfera creix de manera imparable, acompanyada d'una marea no menys exuberant de cavil·lacions sobre el periodisme ciutadà, la democratització de la informació o el trencament de les fronteres entre els que informen i els que són informats. No tenc ni les dades ni l'aparell conceptual necessari per fer cap aportació significativa a aquest debat, i per tant em limitaré a constatar que sí, que Internet està canviant de dalt a baix la manera com flueix la informació i que les revolucions mediàtiques que s'acosten vénen tan carregades d'oportunitats com d'incerteses. El que faré són algunes consideracions, més aviat d'urgència i d'anar per casa, sobre com crec que han de ser els blogs (els diaris electrònics personals, en definició inexacta per als menys actualitzats) per funcionar i per contribuir de veritat a una millora de la qualitat deliberativa, informativa i democràtica de la nostra vida social. Són només reflexions que m'he fet navegant de blog en blog i pensant quin format voldria donar al meu (http://bloc.balearweb.net/615). Simples idees sobre com m'agraden els blogs. Cap ànim de pontificar o de reglamentar un món que defuig les regles, per tant. Només ganes de posar en comú i de promoure l'intercanvi d'idees.

Primer. Un blog és un blog. Aquesta tautologia vol dir que un blog no és una web estàtica. Un blog normalment està inserit en una xarxa de blogs i té els seus propis circuits d'intercomunicació i el seu públic de bloggers, i això imposa unes determinades regles del joc.

Segon. Un blog no funciona bé sense una freqüència mínima d'actualització. No cal inundar la xarxa amb quatre intervencions diàries, ni tan sols és «obligatori» esser-hi cada dia ni cada dos dies, però un blog no funciona si l'usam com a pàgina a la qual un pot anar aportant alguna novetat cada dues setmanes. El blog cerca crear a l'internauta un cert hàbit de veure què hi ha avui, al blog d'en Pere o de na Maria.

Tercer. El blog prefereix les notes breus. No m'agraden tant els blogs amb llarguíssims articles o cròniques, sinó els que tenen notes de poca extensió, com més àgils millor en la redacció. El fet que l'escriptor no tengui limitacions d'espai no l'ha fer oblidar que el seu lector exerceix la navegació ràpida de blog en blog i s'atura molt més en la nota d'un o dos paràgrafs que en la parrafada.

Quart. El blog ha d'anar signat, per una persona o per un grup identificable. Sé que tant la pràctica com la teorització de molts avalen l'anonimat però vull manifestar preferències clares (insistesc, preferències sense voluntat reglamentadora) sobre la qüestió. Hi ha una prevenció (no vull dir un prejudici) respecte de si fer un blog amb firma personal és un acte de vanitat. És molt més cert, però, que al lector l'incomoda l'anomimat: si llegeixo una cosa interessant, vull saber qui me la diu. A la societat deliberativa, les opinions van associades a individus lliures. A més, qualsevol coneixedor dels fòrums telemàtics sap que l'anonimat és el gran encobridor de l'exabrupte i de la insídia.

Cinquè. El blog personal ha de ser personal. Una altra tautologia, però m'explicaré: el blog no és una pàgina oficial. El blog és per a la notícia del dia, o el comentari del dia, però no per al comunicat oficial del dia de la institució, per a la qual cosa ja hi ha la web de la institució. Naturalment, el caràcter «personal», tal com a mi m'interessa, té més a veure amb aportació d'opinions i d'una visió pròpia que amb l'explicació d'intimitats sentimentals o eròtiques, una altra plaga de la blogosfera.

Sisè. El blog és espai públic. El mitjà no ens ha de confondre: escriure en un blog és actuar a l'espai public, és situar-se a l'àgora. El blog té, indubtablement, un caràcter diferent al mitjà escrit o a la televisió, i això determina els continguts. Però no és clandestí, i convé fer-se a la idea que no hi hem de posar res que no estaríem disposats (pel to o per la informació) a veure reproduït en tipografia grossa en un diari de gran circulació. El blog no pot ser excusa ni per l'ultratge ni per la informació sense credibilitat.