Quasi no queden eriçons i hi ha massa moixos morts a la carretera. Segur que ho fan per fer-se notar, per moure trull i que ens assabentem que hi són. I el futur és d'ells, d'aquests gossos lladradors que coneixem tots. És lo de sempre i pesa massa: «con la música a otra parte que aquí éstamos nosotros para salvar el mundo». No és comprensible que es posin les medalles en dijous i al Conservatori, on, en teoria, haurien de fer classes amb normalitat. Estic cansat que guardin aparcament per quatre caps-de fava i els pares ens haguem de barallar per anar a cercar l'al·lot. Idò, no. Si s'ha de fer l'acte institucional de posar-se medalles entre baves de sellar faves, per una tasca tan normal com és governar, que no es faci en dijous, que ho facin en diumenge, que és solemne dia. Tota societat necessita un govern, com una mare tenir fills. Tot això és sabut, igual que abusen de l'auditori del conservatori per fer-hi coses que no són de rebut. Ja està bé d'haver de suspendre classes per donar-se medalles! És un abús! I una enganyifa als ulls de tothom!
l l l
Ufanes van les fonts de Campanet, de Gabellí. I ufansestant els mandataris creient que la gent és tonta. Van en cotxe, retgitars, els ciutadans a gaudir d'un espectacle insòlit que no podran entendre mai. Però és gent i les portes són obertes. Són vots, imbècils ciutadans que tenen una hipoteca i no poden pagar entrada d'espectacle tan barat. Només falta que els donin la papereta de vot com a un mort. Però s'han de fer notar. Les Ufanes són del poble i les han d'anar a besar en caravana -que, si no, no seria qüestió urbana o de medi ambient que és el mateix . (Per alguns,sabedors equivocats que esnifen i van al pes, la quantitat encara és la qualitat). Cal que la gent de ciutat vegi el desastre que fan amb la terra d'Ullaró, que Campanet sembli Ciutat, i el conró, el born... Són vots. O sia la il·lusió que tot és seu,... de tothom , que en cinc minuts es pugui travessar l'illa i pegar dins la mar. Em cac amb la mar, que hem fet fer via! Fer-se notar significa que els noten poc! Ridícul. Tristesa. Cosa lletja és fer passar la satisfacció de la vanitat per un acte altruistra!
Conec algú de baixa per depressió -cosa mala empassolar- que no assimila que es faci passar per cap qui era auxiliar. Però una conselleria ben bé val una missa. Les petites vanitats valen més que tota una història: són enravenades que no cal descuidar. El temps tot ho cura, però la fortor no té parany. El concepte de salari ve de la ració de sal que es donava als legionaris romans, com enravenada ve de rave. A la tradició gastronòmica illenca el rave era cosa auxiliar -com una consellera, per posar un exemple o una al·legoria- que acompanyava els plats calents, una amanida o es menjava amb pa amb oli, però va tenir el sentit d'arreveixida per assumptes sexuals, fins al punt de prendre tot un altre sentit, molt poc valorat, en termes generals, avui de dia. Part-i-cul-art-ment, em qued amb el darrer segment. Tot i sabent que una enravenada no dura tot el dia.
Li serveix per res una arcada o un escriptor restaurat per un regidor de pagament a un consistori tan ajustat com és ara Costitx? Les falques costen més que les portes!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.