Ja és hora d'escorxar el gat

L'Estatut de Catalunya encara no està aprovat, però no hi ha dubte que les passes que s'han fet aquesta setmana són gairebé definitives. Seria, per tant, ben hora que el PP superàs d'una vegada la gatera d'incongruències, mentides, insults, difamacions i insolències que li va provocar la pèrdua de les eleccions ja fa dos anys i començàs a posar seny a la seva política, tant a nivell estatal com autonòmic. Però no hi ha cap indici que permeti suposar que aquesta és la perspectiva que ens ofereix en aquests mometns. A nivell estatal ja ni parlar-ne, perquè el triumvirat Rajoy-Acebes-Zaplana segueix instal·lat en l'actitud suïcida que l'ha duit fins i tot a enganar-se a si mateix, dient per exemple que el senyor Piqué pensa exactament igual que ells en el tema de l'Estatut de Catalunya. Quines ganes de fer el ridícul! Però bé, ja s'ho faran. Està vist que no tenen remei, i com va dir el senyor López Garrido, després de tants d'escarafalls dient que Espanya estava a punt de fer-se bocins, ha resultat que l'únic que s'està fent bocins és el mateix PP. Només els faltava que el colpista Tejero sortís a escena fent-los costat amb una fatxenderia pròpia de pinxo de barri, que és la categoria a la qual pot aspirar com a màxim. Això no obstant, almanco hauríem de poder dir que a les nostres illes el PP està centrat. Però res. Segueixen servilment sotmesos a les consignes de Madrid, insulten perquè els han dit que insultin, i menteixen perquè no tenen arguments. I quan no menteixen, la bollen. Fa poc, la vicepresidenta Rosa Estaràs deia que «en dos anys no hem aconseguit que es reuneixi la comissió del REB per tractar el tema de la insularitat». Cert. Però tampoc no varen conseguir que es reunís els vuit anys que va governar el PP a Madrid, de manera que encara queda temps. Diuen que «el Govern Zapatero ha dinamitat el conveni de carreteres». Mentida. L'ha dinamitat el Govern Matas incomplint-lo de manera flagrant, contractant obres de forma precipitada i amb pressuposts sospitosament inflats, que Madrid, com és lògic, no ha estat disposat a assumir. A remolc de l'Estatut de Catalunya, exigeixen que es compensi el «deute històric» en el finançament de la sanitat i l'educació. I ja me va bé. Però no val oblidar que aquest deute no és gaire històric, sinó que ve del temps del Govern del PP a Madrid, quan el senyor Aznar ens va fer l'immoral xantatge de dir-nos: «o acceptau lo que vos donam, o quedau fora del sistema de finançament». I sobretot no val oblidar que en aquells moments el PP de les Balears deia que el finançament que ens oferien era just i suficient. Ara, amb l'Estatut de Catalunya encarrilat, s'esgargamellen dient que no toleraran que a Espanya hi hagi autonomies, segons la senyora Estaràs, o ciutadans, segons el senyor Flaquer, de primera i de segona. Deixem de banda qui són aquests pigmeus polítics per tolerar o deixar de tolerar. La qüestió és: Fins ara no s'havien adonat que a Espanya hi ha autonomies, i per tant ciutadans, de primera i de segona? I fins i tot de tercera! Que el País Basc i Navarra tenguin uns sistemes especials que ja passa d'hora que els posem en berlina, no els molesta en absolut. Però els molesta que Catalunya intenti eliminar les diferències que hi ha entre la resta de Comunitats Autònomes (Catalunya, Andalusia, el País Valencià, Canàries de segona, i les altres de tercera) negociant un sistema de finançament que el ministre Solbes ja ha dit que serà extensible a totes elles. Un sistema que s'haurà de negociar multilateralment, i ja estic fart de dir-ho, i que per tant encara no existeix. Però igual per a tots, com és obligat en bona teoria democràtica. Amb una paraula: També a les Illes Balears tenim el PP escorat cap a la dreta reaccionària, i sense voler escorxar el gat que duen damunt. Llàstima.