Dins el soll de la mentida

l l l
De vegades dubt si no tenim al davant un partit amb una cúpula dirigent molt més pragmàtica del que ens podíem imaginar, que ja dóna per perdudes Catalunya i Euskadi -per al PP i per a Espanya- i a la qual només interessa treure el màxim profit de la secessió. És evident que des de l'aznarat fins ara totes les accions populars signifiquen una constant i progressiva pèrdua d'influència en aquestes nacionalitats (segons l'engendre semàntic constitucional). Però, a la vegada, la resurrecció de l'espanyolitat, del patrioterisme més ranci, arrela en altres zones, especialment si és conrat sobre l'adob del complex d'inferioritat col·lectiu. Les perspectives europees ens duen a pensar en una lentíssima pèrdua de les competències estatals, però pèrdua, al cap i a la fi. En aquest escenari, ser el portaveu de les nacions més ofeses permet rèdits sempre que es mantengui la flama del greuge, del complex mal curat. I això fan. Es rebolquen dins el soll de les desinformacions, de les mentides i de l'apocalipsi. Que ens hi rebolquin a tots de tots depèn, i jo som optimista a jutjar per la normalitat de la ciutadania una vegada que han caducat totes les catàstrofes previstes i no acomplides: la disgregació de la família per culpa del divorci, de l'avortament i del matrimoni homosexual; la desaparició d'Espanya per la creació de les autonomies i per la participació d'aquestes en els imposts... No tem el seu èxit, tenc pànic del degeneratiu procés del seu fracàs que ens farà, conjunturalment, això sí, irrespirable la convivència.