Figurera

TW
0

Curiós això de sentir de boca del director general de Sa Nostra, senyor Batle, que sota el mandat de l'expresident Huguet la institució ha assolit quotes desconegudes de beneficis i profitoses expansions. Amb aquestes declaracions demostra generositat, manca d'afany de protagonisme i, si tant voleu, tendresa. Però, al mateix temps, deixa clar que s'adreça a un públic crèdul o indocumentat. Qui conegui els estatuts de la institució, o tengui la pipella d'observar sense prejudicis, se n'adonarà que el president és una figura representativa absolutament allunyada de tasques executives. Difícilment pot ser responsable de balanços i polítiques empresarials qui ni tan sols cobra per l'exercici del càrrec. No cal ser gaire viu per saber que el pal de paller de la institució, l'home que du les regnes sense ser atacat de figurera, és el mateix que públicament atorga la responsabilitat de les bones dades a l'altre. El senyor Batle és l'autèntic dirigent, el que veu passar presidents (de la caixa i del govern) sense escarrufar-se. No dubt de la bona sintonia amb el menorquí, entre altres motius perquè no interferí en les decisions de la direcció general. Però és del tot segur que la tendrà amb qui el substitueixi, tal com la tengué amb el que el substituí. L'única condició és la no ingerència. Com s'ho fa qualcú per perviure a presidents (de caixa i de govern) tan diferents? Amb habilitat, molta habilitat, els objectius clars, més ambició que cobdícia i assedegar la vanitat sense figurera. És evident que certa sintonia amb el llogater deConsolat de Mar afegeix ciments al càrrec i afavoreix bons resultats per a les institucions. Una mà renta l'altra i les dues, en aquest moment, la cara de l'arxipèlag.

l l l
Dijous vaig assistir a la conferència de l'expresident alemany, Helmud Kohl, i a la foguera de les vanitats que l'envoltà. Si una cosa ens deixaren clara els patrocinadors és que, a ells, pagar els dóna dret a micròfon i, a noltros, anar-hi de franc ens obliga a escoltar-los. Poc els importà saber del cert que cap dels presents perdríem un minut del nostre temps en escoltar-los (excepció feta dels empleats de les tres grans empreses patrocinadores): ens condemnaren a sentir les mateixes hagiografies del conferenciant i els autoreconeixements de generositat. Som el primer en agrair-los la idea d'aquesta conferència i l'esforç d'organitzar-la: moltes gràcies de tot cor. Però no entenc per quins motius no es conformen amb la presència social de veure els logos de les seves empreses en la publicitat i les portades de tots els diaris de l'endemà plenes de fotografies de l'excanceller amb els patrocinadors de fons (a més, és clar, dels beneficis fiscals que aconsegueixen amb fundacions i despeses desgravables). Idò no: qui paga, mana, i entre poc germànics retards i molt humanes flaqueses el conferenciant s'acostà a un micròfon cinquanta minuts després de l'hora prevista. Deu ser que segueixen amb el costum de començar amb No-Do i anuncis.