Criteri de proximitat

Qualsevol parla d'altra cosa després de llegir la notícia que ens acompanya avui. El presagi de la negror de sotanes més absoluta pren cos de la mà d'aquests escolanets sense manies. A la Palma que coneixem, mancada de quasi tot (escoletes, parcs infantils, escoles, instituts, centres de salut, habitatges socials...), els nostres representants entreguen les nostres propietats a una institució religiosa que, ara mateix, no té ni capellans per ocupar-les. Seria una estupidesa demanar en quin apartat del programa electoral presentat a la ciutadania hi ha escrit que Palma serà catòlica o no serà: ja hem vist per on es passen el programa amb la promesa deParc Centra. A més, allà pel 2003, quan elaboraren l'inventari de promeses, no podien preveure que necessitarien la col·laboració de la Conferència Episcopai els seus poderosos mitjans de comunicació per recuperar la cadira de la Moncloa. Aquest és el bessó de l'actual situació: una dreta que no es defineix catòlica -per por de perdre la part del seu electorat que considera incompatible la intromissió de la religió en la política-, quan està desesperada per la desocupació del poder s'aferra als hàbits que millor ombra li han donat al llarg de la història. Poc importa si hi ha altres sensibilitats que puguin sentir-se ferides o si aquesta associació divideix encara més els espanyols. Ambdues institucions, església catòlica i PP, han decidit que, abans de perdre el protagonisme que ni les urnes ni la realitat d'unes esglésies buides els donen, s'ajuntaran per amplificar els renous mutus. Desconeixen el sentit de la paraula convivència perquè en ella no hi troben el brou de cultiu adient per créixer. Un drama, haver de viure en un país on una important minoria sap que la pau social i la convivència democràtica són negatives pels seus interessos. Ens han d'enfrontar, incapaços de deixar-nos viure tranquils. Un drama i una vergonya.