Des del Brasil

No, no hi som, a Brasil, però sí que des del Brasil ha arribat una notícia curiosa, que va servir per farcir informatius i altres programes variats del passat cap de setmana. No sé si la varen sentir. Jo sí, una partida de vegades. Parlava d'un batle brasiler, no em faceu dir de quina localitat però és ben cert que mai no l'havia sentida anomenar, que ha decidit crear el tribut (deu ser taxa o impost? És com la nostra autotaxa, que no sabem si és copinya o cornet?) més inversemblant del món. Es tracta de fer pagar un impost a les persones que es morin. Si hem de fer cas a les notícies que ens han arribat, sens dubte es tracta d'una taxa, ja que la finalitat recaptatòria no és altra que poder construir un cementiri nou ja que el vell es troba saturat. Ple fins al moll de l'os, si se'm permet la gosadia. Estic quasi convençut que la notícia, com a mínim per aquí, se l'han presa una mica d'aquella manera que es prenen les coses que vénen d'enfora: a la babalà. O millor dit, pel caire que crema i se li pot fer una mica el feix al damunt carregant-hi les tintes de la ironia i del sarcasme. Descontextualitzada, que és l'estratègia que sempre es fa servir per esbiaixar les coses. Més digna d'un conte del magistral Jesús Moncada o del no menys fabulós Pere Calders. Tots sabem ben bé que no és possible que un mort pagui imposts. I així ens l'han venuda, com si el difunt, en ple trànsit cap a l'altre món, hagués de satisfer l'òbol al Caront de torn. Crec, vaja, hi posaria la mà al foc, que, si aquest impost existeix, són els familiars que l'han de pagar. Com aquí s'han de pagar les sumptuoses despeses funeràries que comporta morir-se: des de la caixa i posar-te la mortalla (potser és l'únic bé material que ens portam a l'altre món) fins al velatori. Uns preus ben sobredimensionats al cost real que tenen, que, si es miren amb la poca indulgència amb què s'ha rebut aquesta notícia, segurament algú s'ho pensaria dues vegades abans d'iniciar el darrer trànsit. (Ja em perdonareu el caldersnarisme emprat).

Però alerta, si Calders i Moncada es farien llepadits de les possibilitats narratives d'aquesta notícia, sens dubte els mestres sudamericans, posem per cas Carpentier o García Márquez, podrien bastir universos màgics increïbles només que els arribàs -ei, sense esbiaixar-la gaire, només amb l'erosió de la distància- alguna de les notícies que passen a les nostres illes. Us imaginau com no desentonarien gaire, a Macondo, unes festes faraòniques per part d'un governador corrupte -allà a baix gairebé ho són tots per definició- per la inauguració d'una plaça immensa que uns pocs anys més tard torna estar cames a l'aire i que anirà seguida també d'altres festes faraòniques? O que un batle compri senalletes a la Xina i pel camí, per art de màgia, aquestes bosses s'inflin de preu, com si agafassin aire? O fer votar uns descendents d'emigrants a un lloc on no només no han nascut sinó que n'ignoren completament l'existència? O que per ocupar-se dels afers sudamericans siguin necessàries nocions de rus? I ja que hem parlat de fer pagar tributs a un mort, no va ser condemnat o com a mínim encausat algun batle nostre per fer votar els morts a unes eleccions? Però ja se sap: en parlar de mi, no ric.