Des de Ferraz, 68, i Génova, 13, han remès ordre a Jaume Matas i Francesc Antich d'iniciar les converses pertinents per a portar a terme la reforma de l'Estatut. Tal cosa va succeir la setmana passada, quan els membres d'ambdues executives regionals ja havien fet la taula neta i pensaven on havien d'anar a comprar els torrons. Això no obstant, reberen la notícia amb entusiasme notable, ja que els uns i els altres feia mesos que no pensaven en altra cosa més que en la necessitat urgent d'asseure's a negociar. Què voleu? El bé del país és en el centre de les seves preocupacions i dels seus anhels. Dilluns va tenir lloc la primera reunió amb representants de tots els partits de l'arc parlamentari i, tal com era d'esperar, no hi va haver acord en res de res. Però no ens desesperem. El Repòrter Tribulete ha pogut tenir accés als documents privats on s'expressa la tàctica que pensa adoptar cada partit, i els col·lectius ciutadans més representatius, per tal d'aconseguir el millor estatut de tots els possibles. Ens en fa cinc cèntims:
PARTIT POPULAR.- Acceptarà les propostes més agosarades del PSM i no tancarà les portes a les d'un partit extraparlamentari, i per afegitó enemic de la COPE, com és ERC. Quant a finançament, el sostre de l'exigència és l'estatut de Catalunya. D'altra banda, es mostra disposat a reivindicar que les Illes Balears són una nació i a exigir el coneixement obligatori de la llengua catalana per part de tots els ciutadans i ciutadanes de la comunitat. L'objectiu, a curt termini -és a dir, a 2007-, rau a demostrar que el Pepé és tan nacionalista com els partits que diuen ésser-ho. (Nota a peu de pàgina del president Matas: Ja s'encarregarà el senyor Zapatero d'enviar les nostres propostes a la paperera, i nosaltres de pregonar-ho).
PSIB-PSOE.- Proposarà quatre reformes de no res, perfectament assumibles per Madrid. La més destacada serà una millora del finançament, sense caure en la demagògia d'exigir una còpia de l'estatut català. Podrà accedir a considerar les Illes Balears una comunitat històrica, sempre que altres comunitats amb una forta tradició nacionalista, com són ara Extremadura o La Rioja, hagin reivindicat aquest privilegi abans que nosaltres i els hagi estat concedit. Pel que fa a la llengua, defensarà un model bilingüe que eviti la fractura social, però s'oposarà a la reforma de l'Article Tercer que especifica el dret que tenen tots els ciutadans i ciutadanes a usar la llengua catalana. (Nota a preu de pàgina de Francesc Antich: obligació de conèixer en lloc de dret d'usar? Pepiño m'ha dit si m'és igual una bicicleta sense rodes).
PSM.- No demanarà la lluna, per tal d'evitar que Partit Popular i PSIB-PSOE el puguin acusar d'utòpic. Centrarà tant i tant la totalitat de les propostes, que un observador imparcial no podrà distingir si es troba davant l'esborrany d'autogovern d'un partit nacionalista o d'un manual de drets i deures de la Diputació Provincial redactat per don Antoni Maura. No farà cap referència als Països Catalans i reclamarà que les Illes Balears són una nació, en peu d'igualtat amb els altres països de la Corona d'Aragó.
UM.- Defensarà que Mallorca és una nació. Pel que fa al finançament, donarà suport a un model que sigui una mica més generós que el de Catalunya. També proposarà suprimir la festivitat del 6 de desembre (aniversari de la constitució espanyola) i considerar festiu el dia que va néixer Dona Maria Antònia. D'altra banda, defensarà l'obligatorietat de conèixer la llengua catalana, tot i que defensarà l'escolarització trilingüe: català, castellà, anglès. (Nota a peu de pàgina de Josep Lliteres: les classes particulars d'anglès d'en Julianet li costaven un ull de la cara, a la presidenta).
EU-ELS VERDS.- No cal repetir-ho. Defensaran uns plantejaments idèntics als del PSM, amb una mica més de verd.
ERC.- Defensarà l'aprovació d'un estatut idèntic al de Catalunya. Farà costat a Jaume Matas i al Partit Popular a l'hora de demanar la lluna. La seva tàctica és evident. Si el PSM es decanta cap al centre, ERC vol créixer electoralment a costa del PSOE. És cosa feta. Sols ha d'esperar el desvetllament catalanista de l'agrupació de Llevant, amb els Bellón, Ramón Torres, etc.
CSN.- (Colectivo Sin Nombre, sorgit a l'empara de la nova Conselleria d'Immigració). Proposarà la necessitat de marcar la roba dels catalanoparlants amb un signe, com és ara una estrella a la màniga esquerra, perquè la policia nacional els pugui reconèixer sense necessitat d'identificar-los. Defensarà l'aspiració de la Casa d'Extremadura a un ensenyament totalment en castellà. També exigirà una normativa punitiva per aplicar a aquelles mestresses de casa i venedors i venedores que, en el mercat, valoren les cebes mallorquines per damunt de les forasteres perquè així fomenten la xenofòbia.
OCB.- No hi ha document. (Nota de Tribulete: en Tomeu Martí deu portar l'esborrany de propostes a una butxaca dels calçons).
COL·LECTIU DE MOIXOS DEL PUIG DE SANT PERE.- Proposaran la modificació de l'Apartat Quart, de l'Article divuit, respecte a les competències en pesca en aigües interiors, perquè a les aigües interiors únicament se pesca cabotí. Proposaran armar en cors les barques del mollet per tal d'abordar amb possibilitats d'èxit la flota pesquera d'Algesires que porta peix de l'Atlàntic. (Nota a peu de pàgina del moix guenyo: mèu, remèu i mèu!
Llorenç Capellà, escriptor
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.