Lluís Maicas

Quadern de viatge

Lluís Maicas13/12/05 0:00

Dimarts, 6.- Hi ha festes que pertanyen al culte religiós i n'hi ha que celebren una litúrgia profana, pagana en no pocs sentits, no revelada a l'home, fins on ens és dat conèixer als ignorants en teologia jurídica, per cap divinitat, ni escampada, arreu de les espanyes, per apòstols evangelitzadors. Això no obstant, en ambdós casos es tracta d'execucions rituals de cerimònies sacres. Avui, per exemple, els creients festegen, amb la solemnitat que pertoca, la festa de la Constitució, un conjunt d'escriptures redactades, a l'alba dels temps democràtics, per homes virtuosos i infal·libles, de diverses procedències i confessions, homes justs i, això no obstant, condicionats per les circumstàncies històriques d'una època de profundes temences, vigilats per la milícia, el clergat, la falange, les restes del moviment nacional i, fins i tot, per la guàrdia mora pretoriana del dictador, encara de cos present, textos que no poden ser modificats per mà humana sense exposar-se a les penes eternes de l'infern popular. Els indevots, els descreients, àdhuc els impius enemics de la fe democràtica, tots aquells que inicialment, a causa de professar doctrines contràries a les llibertats, no acceptaven la santa paraula de la Constitució, puix que preferien l'ordre de la tirania, la disciplina castrense dels generals, han esdevingut la secta més integrista, més fanàtica en la seva defensa, i això els fa perillosos, puix que cegats per la seva intolerància provoquen la violència, estimulen l'odi, inciten la discòrdia entre els pobles, es proclamen únics posseïdors de la veritat constitucional. Sé que és la manifestació d'un anhel egoista, però cal que els Déus indulgents ens alliberin dels profetes que desitgen el sacrifici dels indígenes dissidents. Que els Déus misericordiosos ens deslliurin dels tribunals del Sant Ofici, dels seus dogmes inalterables, dels seus torturadors, de les forques i de les pires. Malgrat incórrer en perill d'excomunió, he de refermar-me en la convicció que tot el que un home ha fet, tot, un altre home ho pot refer, àdhuc refer-ho millor. Res no hi ha de sagrat, ni d'immutable, en aquelles coses que són obra de les persones. Tanmateix, rere l'immobilisme massa sovint s'hi amaga el temor, no pas al canvi, sinó a la pèrdua de privilegis polítics, socials, territorials i/o, sobretot, econòmics.

Dijous, 8.- La panacea econòmica, d'empreses privades i d'institucions públiques, consisteix a exterioritzar la contractació d'obres i serveis, o sigui: a subcontractar, a companyies externes, aquells treballs que abans assumien com a propis de la seva activitat. Aquesta és la causa per la qual moltes empreses, des d'empreses de treball temporal a assessories laborals i comptables, des d'empreses de vigilància i seguretat a companyies subministradores d'espectacles, de recollida de fems o serveis funeraris, entre moltes altres que serien innombrables, facin, per un preu més un guany, d'intermediaris en l'execució d'una feina que abans feien els empleats propis. En el cas de les empreses privades, aquestes decisions es prenen, en general, sota paràmetres de rendibilitat, ja sigui per aconseguir un abaratiment en el cost, ja sigui per alleujar les seves estructures i, en conseqüència, les despeses generals. En qualsevol cas, la iniciativa privada, mentre arrisqui els seus propis diners, pot prendre, ha de prendre, dins la legalitat vigent, les seves pròpies decisions, puix que assumeix els risc del guany o de la pèrdua. Més discutibles són els motius, sempre obscurs, tèrbols si més no, de les institucions públiques, en qualsevol àmbit de l'administració, ja sigui estatal, autonòmica o municipal, més apropats al lucre dels polítics, que convoquen i atorguen els concursos, que al benefici dels ciutadans, allò que vulgarment se'n diu corrupció, una pràctica usual que no existeix, inexistència que ha esdevingut un càncer proper a la metàstasi. Un dels casos més escandalosos, més opacs, potser més il·lògics, el qual l'administració, de forma incomprensible, no regula jurídicament de forma estricta, ans mira vers una altra cuneta, és el de les subcontractacions d'obres públiques. Entre l'empresa que obté la licitació i la que executa l'obra pot haver-hi fins a mitja dotzena d'empreses interposades que, de forma legal, obtenen un guany per no fer res, sense mencionar l'indemostrable, invisible rastre de comissions que greixen les corrioles per fer-les córrer més païnes, si és que poden grinyolar. Aleshores, o bé el preu inicial de la licitació és incorrecte, poc ajustat el càlcul d'allò que es objecte de concurs, error que els tècnics haurien d'esmenar, o bé s'estableix, durant el procés, una cadena de robatoris, a costa dels contribuents, tant en la qualitat i quantitat dels materials usats, com en l'explotació dels treballadors, o en la inexistència de mesures de seguretat laboral, la qual cosa augmenta el nombre d'accidents, àdhuc el de morts, que surten a preu d'esclau a les constructores. Sigui com vulgui, és una vergonya que un govern, especialment si es diu socialista, no reguli aquest frau.