En mans de qui som?

Fa temps que em neg a creure el que les evidències em presenten con a única possibilitat i recerc aptituds ocultes i bones intencions. Costa fer-se la idea de tenir un govern municipal decidit a carregar-se la història de Palma pel simple fet que són, en el millor dels casos, uns indocumentats o un perversos acomplexats, en el pitjor. Però les evidències s'acumulen cada dia. Quan creus que amb la barbaritat especulativa de Son Espases s'ha tocat sostre, barrinen palada d'excavadora a una troballa arqueològica com les restes musulmanes del carrer d'Antoni Maura, que a qualsevol altra ciutat s'hagués celebrat amb festes i projectes de conservació patrimonial i d'explotació com a reclam turístic. Superat el trauma de la irrecuperable pèrdua, ens aixecam un dia amb la destrucció dePont des Tren, feta amb nocturnitat i traïdoria o ens colgam amb l'ai al cor per si als nostres veïns els tremolarà el terra. Quan creim que ja hem posat call a la ignomínia, el pont musulmà del carrer del Mar s'esquerda i de cop l'Ajuntament s'adona que just a la vora d'aquesta relíquia del nostre passat han autoritzat una obra privada, buiden el subsòl amb l'obra d'un aparcament públic i no han posat entrebancs al constant pas de camions de gran tonatge per la seva base. Si no sabéssim la resposta hi hauria motiu per a començar a cridar: en mans de qui som? Dissortadament ho sabem. I, fins i tot, semblen saber-ho ells, que es posen nerviosos quan la indignació popular els demana comptes, els deixa les mancances al descobert i les mentides són fàcilment orejades. No tenen els informes de la destrucció del pont de l'arquitecte Bennàzar, no existeix la documentació gràfica del que passà amb el d'Antoni Maura, no s'ha fet mai l'estudi de conservació de l'arc del carrer del Mar... ni puta falta que els fa.