On és l'epicentre?

Ferran Aguiló24/11/05 0:00

A l'espera que el senyor Acebes ens confirmi que «ha sido ETA», ens quedarem amb la cantarella del senyor Zaplana i, «a lo mejor», que s'hi faci un important moviment de terres just al costat és indicatiu de qualque cosa. Perquè, com el senyor Aznar, dubt si els causants dels tremolors «no viven en desiertos remotos o montañas lejanas». Ara bé, nerviós i intranquil, també esper els pròxims descobriments dels especialistes en periodisme d'investigació per si se reiteren en la teoria que en el centre de la Palma patirem l'ona expansiva de qualque experiment islamista d'Algèria. En resum, no tenc ni puta idea de què pogué passar a l'escola de Santa Isabei als habitatges del costat. Els antecedents de transparència informativa amb la destrucció dePont des Tren no són esperançadors. I, si aquest panorama no fos negre a bastament, saber que la Conselleria d'Educació s'ofereix a fer un altre centre a la zona, encara em despista més. Això sí, supòs que bastaran els doblers que el govern central entrega per eixugar el dèficit de la sanitat pública i els pressuposts autonòmics de 2006 han decidit no utilitzar per a aquest fi.

Estranya decisió, és cert, però mai no ens vàrem creure que les demandes de l'equip Matas revelassin la més mínima vocació de millorar la sanitat pública, sinó ganes d'emputar qui consideren un okupa en la Moncloa. Que per a l'any que ve només pressupostin 63 milions dels més de 100 que s'aconseguiren arran de la Conferència de Presidents sobre dèficit sanitari en totes les comunitats, és qualque cosa més que un símptoma: és una definició. Si ploren per la manca de finançament és perquè saben que la ciutadania entén fàcilment de greuges, no perquè vulguin aquests doblers per a fer més equilibrada la nostra societat. No creuen en el sector públic, només l'utilitzen.

Però s'han instal·lat i ens han instal·lat en la perversió que la finalitat justifica els mitjans, tots els mitjans i qualssevol mitjans. Confés que el tremolor que patiren els nostres veïns no és res comparat amb el que em corprèn vàries vegades al dia. El constant remenar la merda de l'atàvic sentiment anticatalà que dorm en el subconscient d'una Espanya que encara no ha entès la diversitat, em fa tremolar de ràbia i d'impotència a la vegada. Veure com s'insinua, des de la cúpula dePP, que el president Zapatero bescanvia els fons europeus de «tots els espanyols» pels beneficis d'unes empreses «catalanes», sacseja a qualsevol que tengui capacitat d'anàlisi. Que la prova d'aquesta traïdoria sigui que vendran menys ajuts dels que vengueren, és un afront a la intel·ligència. Són els mateixos que no es despentinen per afirmar que estem governats pels còmplices d'un criminal atemptat... Fins on arribaran? No ho sé, però llavonses que no s'estranyin si des de l'anonimat d'internet la gent en lloc de debatre s'insulta i llança merda sense importar-ne la veracitat. Com a exemple: en una enquesta d'un diari local, entre altres petiteses he pogut llegir que el govern ZP és «de subnormals», que el batle d'Inca «ha robat», que el president Matas «esnifa» o que un director de premsa és «un chupapollas». No sé què en pensau, però a mi em sacseja i, a diferència dels altres tremolors, sé on és l'epicentre.