On és l'epicentre?

Estranya decisió, és cert, però mai no ens vàrem creure que les demandes de l'equip Matas revelassin la més mínima vocació de millorar la sanitat pública, sinó ganes d'emputar qui consideren un okupa en la Moncloa. Que per a l'any que ve només pressupostin 63 milions dels més de 100 que s'aconseguiren arran de la Conferència de Presidents sobre dèficit sanitari en totes les comunitats, és qualque cosa més que un símptoma: és una definició. Si ploren per la manca de finançament és perquè saben que la ciutadania entén fàcilment de greuges, no perquè vulguin aquests doblers per a fer més equilibrada la nostra societat. No creuen en el sector públic, només l'utilitzen.

Però s'han instal·lat i ens han instal·lat en la perversió que la finalitat justifica els mitjans, tots els mitjans i qualssevol mitjans. Confés que el tremolor que patiren els nostres veïns no és res comparat amb el que em corprèn vàries vegades al dia. El constant remenar la merda de l'atàvic sentiment anticatalà que dorm en el subconscient d'una Espanya que encara no ha entès la diversitat, em fa tremolar de ràbia i d'impotència a la vegada. Veure com s'insinua, des de la cúpula dePP, que el president Zapatero bescanvia els fons europeus de «tots els espanyols» pels beneficis d'unes empreses «catalanes», sacseja a qualsevol que tengui capacitat d'anàlisi. Que la prova d'aquesta traïdoria sigui que vendran menys ajuts dels que vengueren, és un afront a la intel·ligència. Són els mateixos que no es despentinen per afirmar que estem governats pels còmplices d'un criminal atemptat... Fins on arribaran? No ho sé, però llavonses que no s'estranyin si des de l'anonimat d'internet la gent en lloc de debatre s'insulta i llança merda sense importar-ne la veracitat. Com a exemple: en una enquesta d'un diari local, entre altres petiteses he pogut llegir que el govern ZP és «de subnormals», que el batle d'Inca «ha robat», que el president Matas «esnifa» o que un director de premsa és «un chupapollas». No sé què en pensau, però a mi em sacseja i, a diferència dels altres tremolors, sé on és l'epicentre.