A voltes amb la reconversió

Les sospites no fan més que confirmar-se en relació al controvertit tema de convertir edificis hotelers en edificis de pisos. A poc a poc se va imposant el discurs que resulta necessari que es produeixi el canvi normatiu que faci possible aquesta conversió. Ho reclamen els hotelers, ho reclamen els constructors, se fa que ho reclami o ho justifiqui qualque urbanista; i així van consolidant posicions, la societat va assumint amb resignació el gol. Lògicament qui compta amb més altaveus i amb més potència fa sentir més el seu discurs. Qualsevol mesura territorial consisteix a posar límits. Fins al límit es pot autoritzar, a partir del límit no es pot autoritzar. Sempre hi ha situacions que superen un poc es límit però que hi estan molt a prop, de quedar fora el límit. El risc és que s'utilitzen aquestes situacions per justificar que es mogui el límit, sense tenir en compte els efectes que això pot provocar. Posem un exemple, quan s'estableix que només es pot fer un habitatge en sòl rústic si es tenen 14.000 metres quadrats, s'està posant un límit. Clar, el senyor que té una finca de 13.950 metres considera que per cinquanta metres no hauria de quedar sense poder obtenir permís. Quan algú diu que existeixen petits hostals situats enmig d'un carrer i devora dos edificis residencials que no té massa sentit que no es possibiliti la seva conversió en pisos, ens posa el cas extrem on per ventura tendria sentit fer l'excepció a la prohibició de canvi d'usos. El que passa és que si ens hem de replantejar els límits, ja se sap com acabarem. I acabarem permetent més canvis d'usos dels que podríem considerar raonables dins aquestes excepcions puntuals. De fet, grans cadenes, que no són com el cas del petit hostal assenyalat, ja han anunciat que es volien acollir a la mesura. Si s'obri la caixa, algú realment es pensa que hi haurà prou coratge polític per resistir la pressió? La cosa és bastant simple. I la cosa és que el negoci hoteler a les Balears ha baixat molt en la seva rendibilitat; i la venda de pisos s'ha convertit en un més que beneficiós negoci. En contrast amb això, resulta que al Carib la rendibilitat és com un temps aquí i, per tant, als empresaris des d'un punt de vista econòmic els pot convenir vendre al Mediterrani i reinvertir a Mèxic, Dominicana, Cuba... Ja sé que la propietat de l'hostal posat com a exemple no farà aquesta reinversió, però i les grans cadenes algú pensa seriosament que no es duran els rendiments fora del nostre país? Que els empresaris hagin invertit beneficis d'aquí per ampliar el seu negoci fora de les nostres fronteres, em sembla positiu i sensat. El turisme és un sector en creixement, cada vegada hi ha més gent que vol viatjar i hi ha noves destinacions, que els nostres empresaris tenguin pes en aquest creixement pens que és un motiu de satisfacció i d'intel·ligència. Cosa diferent però, és que se desfaci la indústria que tenen aquí i se l'enduguin a una altra banda; ja no es tracta de jugar amb els beneficis sinó amb la indústria (amb l'establiment). Si s'enduen la indústria i ens deixen pisos, el producte turístic balear, per una banda, segur que no millora perquè no hi ha ni esponjament ni espais lliures, se substitueix una oferta reglada per una de no reglada; per una altra banda, ens descapitalitzam i perdem una font de riquesa. Me sap greu insistir, però en gran mesura el canvi d'ús serà afavorir la deslocalització de la nostra indústria. La deslocalització és un fenomen general i econòmicament explicable. Ara bé, les administracions del lloc afectat per una deslocalització allò que no fan és afavorir la deslocalització: al contrari, s'intenta reconduir-la perquè amb tecnologia, amb valors afegits, amb especialització, es pugui mantenir la indústria. La nostra distància dels mercats emissors, la seguretat, la riquesa ambiental i l'experiència conformen elements més que suficients per creure que podem mantenir una posició capdavantera en el món turístic. Ara bé, no ens hauríem de tirar pedres a la nostra teulada amb segons quin moviment de límits.