Condemna

Amb 10.000 habitants, l'Alcora és el municipi més poblat de l'Alcalatén, conegut per produir la ceràmica valenciana amb més renom internacional dels últims 300 anys mercès a un estil únic en el món. Des de divendres passat, aquest bonic nom de procedència àrab torna a sonar perquè el seu exalcalde Javier Tomás Puchol ha deixat la cadira de regidor i l'escó de diputat autonòmic (del PP) per passar als grups mixtos d'Ajuntament i Corts Valencianes com a militant de Coalición Valenciana (CV), partit que lidera l'advocat ultradretà Juan García Sentandreu. El de Tomás Puchol és un lamentable cas de transfuguisme polític, que ha valgut unes encertades paraules d'Eduardo Zaplana: «He de condemnar això amb tota la contundència possible». Tot i la conveniència d'aquesta declaració, no convé oblidar que gràcies a un escandalós acte de transfuguisme -el de la balladora de flamenc Maruja Sánchez, que va saltar del banc socialista al popular-, Zaplana va convertir-se en alcalde de Benidorm, en el que havia de ser l'inici d'una carrera política que inclou la presidència de la Generalitat Valenciana i el Ministeri de Treball i Afers Socials en l'últim govern d'Aznar. El cas de Tomás Puchol -com en el seu moment el de Benidorm, entre tants d'altres- obliga a plantejar un parell d'interrogants relacionats amb la qualitat de la nostra democràcia, més enllà de la trista figura del trànsfuga: per què la tan comentada futura reforma de la Constitució no inclou la revisió del sistema electoral allà on estableix que l'escó és propietat del càrrec electe i no de la institució, que és on queda dipositada la voluntat popular després de les eleccions? La irrupció de la bèstia feixista en la nostra vida política sense l'aval de les urnes, propiciarà un escorament encara més radical del PP valencià cap a la irracionalitat anticatalanista?