D'aquí a dissabte

Un titular normal i corrent: «Alain Françon retrouve Tchekjov» (Le monde): Alain Françon, un director de teatre francès, retroba Txèkhov. D'aquest retrobament, n'ha sorgit una funció teatral que comprèn Ivanov i El cant del cigne, que, com es pot deduir, no és el primer muntatge d'aquest director a partir d'obres de l'autor rus. Els temps convulsos, se'ns ve a dir, requereixen reflexions en serenitat. Aquí no ho entenem així. Els temps són convulsos, idò buidem en el foc bidons de benzina. La dreta espanyola, entre el guió de la dreta xilena en temps d'Allende i La venganza de don Mendo, té l'agenda tota en vermell, i quan no és el PP qui convoca amb l'adhesió de la Conferència Episcopal, és la jerarquia catòlica qui convoca (dissabte, contra la LOE) i el PP qui la recolza. Es tracta, en definitiva, de no permetre que ni un sol dia Espanya visqui en pau amb ella mateixa, que ni un instant deixin de ressonar els tambors de guerra. Vos despertau el matí i vos preguntau, d'entrada, quina casta d'organització política i/o administrativa deu regir els territoris que ahir vespre eren els de l'Estat espanyol. Després, el carrer vos diu que no ha passat res, que ningú no ha calat foc a la Seu i que Catalunya encara no és independent. No han enxampat Duran i Lleida maniobrant una bomba de rellotgeria ni Zapatero entregant l'or a Moscou. Les coses més greus passaren un 11 de març i no tenen a veure amb cap llei del govern socialista, amb cap decisió del tripartit ni amb la reforma de l'Estatut. Tothom, en aquest país, sap amb què estan relacionats aquells fets. Així i tot, la quotidianitat no ha estat assaltada pel nacionalisme feixista i terrorista: per ara, ja que continuen anunciant per a demà el tsunami de la Història. Mentre la majoria volem retrobar-nos amb la reflexió serena, amb els missatges de concòrdia, ells malden perquè de manera abrupta es reinstal·li la línia divisòria de les dues Espanyes, una de les quals, machadianament, t'ha de glaçar el cor. Retrobar-se amb Txèkhov seria un exercici de savis, recuperar la capacitat de pensar en les coses i de dir-les de manera clara i pausada. La dreta cerca respostes de llamp i tro. I escarrufa veure com, en aquesta dreta i la seva ala més reaccionària, l'Església catòlica oficial hi acapara cada dia més protagonisme, oferint les plataformes des de les quals se sembra l'odi, la rancúnia i la set de venjança a l'Espanya d'Antonio Machado.