Començament de curs al Cercle Artístic, l'entitat degana de la societat civil ciutadellenca. Divendres 4 de novembre, a l'hora acostumada, les 8 del vespre, la sala d'actes «Jeroni Marquès» és plena a vessar. A les primeres files, l'alcalde de la ciutat i alguns regidors del govern municipal (també hi ha regidors de l'oposició, però en seients no reservats), el conseller de Cultura de Menorca, el conseller de Treball del Govern de les Illes (no ens facem il·lusions: la coincidència dels titulars de les dues conselleries no inaugura cap aliança de les forces del treball i de la cultura, com teoritzava el gloriós PSUC). També s'hi veuen altres autoritats: un diputat al Congrés, un director general... És una llàstima que les seues ocupacions no els permetin d'assistir, més enllà de la inauguració, a d'altres actes interessants que es programen al llarg del curs. No hi vegin cap ironia: ells s'ho perden. Un públic tan nombrós que s'han d'habilitar més seients, i així i tot hi ha gent que roman dempeus durant tot l'acte, s'ha reunit atret, sens dubte, per la personalitat del conferenciant, el conegut divulgador científic Manuel Toharia Cortés, presentat com a físic, president de l'Associació Espanyola de Periodisme Científic i Director del Museu de les Ciències Príncipe Felipe de València. A la taula, acompanyant a cada banda el conferenciant, la presidenta de l'entitat, visiblement satisfeta, i el secretari d'actes, que va sintetitzar amb ofici allò que va succeir el curs passat. Amb renovada empenta, ja n'ha començat un altre, que es posa a l'abast de la gent ciutadellenca i menorquina. Un notable alt per a la nostra societat civil (però no és or tot el que lluu); en qualsevol cas, bona nota per a la Societat cultural i recreativa del Cercle Artístic.
I anem a la conferència del Sr. Toharia. Bé, en sap molt aquest periodista, de fer conferències; diríem que en té els dits pelats. Domina l'art de l'exposició, capta l'atenció del públic amb la seua paraula amena i la seua fluïdesa verbal. «Cambio climático, mito o realidad» es desenvolupa segons l'esquema clàssic.
Primer, captatio benevolentiae. Lloa l'encert del Cercle per promoure la cultura i divulgar el coneixement: amb més coneixement no sols pot tenir una opinió més qualificada, sinó que pot ser més lliure. L'encert d'haver-lo convidat. Diu que coneix el català -no debades té una important vinculació amb la ciutat de València (on els poders autonòmics en deu anys han aconseguit que el valencià sigui ja un idioma residual al seu país, on només dues o tres de cada deu persones diuen utilitzar-lo: èxit de la política lingüística, l'objectiu de la qual devia ser -pel que es veu en resultats- acabar amb l'idioma dels valencians). En fi, que parlarà en castellà, perquè s'hi sent més còmode i és l'instrument de la seua feina professional. Ens disposam a escoltar-lo.
Segon, qüestionament del tema. Què vol dir «canvi»? I si es demostrava que les estadístiques no permeten deduir que n'hi hagi cap? Que tot gira entorn de cicles que, vists en perspectiva històrica, potser no tenen rellevància. O és que no hi van haver unes grans fredades, hiverns glacials a l'Europa del segle XVII? Sí, i que no és cert que durant l'hivern del 1937 les temperatures al front de l'Ebre van caure fins a vint graus sota zero? D'altra banda, què vol dir «clima»? Hi ha tantes definicions... Groenlàndia, com s'entén del mateix nom, era per als víkings la 'terra verda' i ara, en canvi, és sota gel gran part de l'any. El conferenciant va qüestionar fins i tot el mateix nom del temps, inadequat per expressar l'estat meteorològic. Reservem el mot «temps» per referir-nos al còmput dels minuts, les hores, els dies, els mesos, els anys, els segles... i recuperem per a l'«Oratge» (l'espai del temps atmosfèric a Canal 9) els mots que vénen del llatí TEMPERIES; en castellà, «temperie» (va caure en desús, però el María Moliner el defineix encara com 'estado de la atmósfera en relación con la temperatura y el grado de humedad'); en català, «temperi» és un neologisme popular que significa 'maltempsada' (per ex.: «tota la setmana hem tingut un temperi de vent i pluja...») i també 'gresca, soroll, rebombori'. A Mallorca ('renou') i Menorca ('multitud de gent o de coses escampades'), fèiem servir també un mot semblant, «estamperi», degut a un creuament entre «estamper» (qui estampa papers, fa estampes...) i «temperi», segons explica el savi Coromines. La locució «a la intempèrie», amb el prefix in- (situació) vol dir 'a cel obert, sense sostre ni cap altra protecció'. No es fa prou per reintroduir el terme -es queixa Toharia-, però més que la RAE són els mitjans de comunicació de masses els que hi podrien fer més i no ho fan. D'aquest ex cursus filològic, passem tot d'una al desenvolupament del tema.
Tercer, expositio. D'una gran profusió de dades i amb davallades constants cap al terreny anecdòtic. Explica el cicle del CO2 i tant prest parla de les tales de massa forestal a l'Amazònia com dels spútniks soviètics i les bombes atòmiques o de com perdem milions de litres d'aigua pels dipòsits dels WC (i dels camps de golf?). ...D'acord, d'acord, mentre parlen tant de l'Estatut, no parlen d'elaborar lleis de protecció mediambiental, que ningú discutiria des del punt de vista constitucional; per exemple, una llei que afavorís la instal·lació domèstica d'una doble xarxa d'aigües residuals, que permetria omplir els dipòsits dels wàters amb l'aigua de dutxes, lavabos, rentadores... Ja passa açò, sí, ja passa. Mentre parlem del gojós naixement d'una Infanta, no parlem de l'esmena d'ERC als pressuposts generals de l'Estat perquè s'acabi amb l'opacitat dels mil cinc-cents milions de pessetes (8'5 milions d'euros) que es destinen a la Casa Reial; amb els fastos del naixement principesc es destapa el meló dels canvis constitucionals, i si ens demanen si volem que regni un home o una dona, ¿ens demanaran mai si volem que regni algú? Em surt de solc, és clar i torn a en Toharia.
Molt bones les referències a l'eficiència energètica, si més no pel fet de dir-les davant un públic on no hi mancaven polítics i gent de mànega ampla en açò de degradar el medi. Passà revista a les quantitats d'energia necessària per fer funcionar determinats cotxarros, exemples d'ineficiència: de l'energia entrada en forma de carburant només se n'aprofita un 35% -diu-, i l'horitzó de recursos petroliers no van més enllà de quaranta anys i encara és manco pel que fa al gas... Però, tranquils, és difícil predir si hi ha «canvi» suposant que existesqui realment un referent per al mot «clima». Més enllà del model matemàtic lineal, que ens permet establir paradigmes i projectar-los cap al futur, hi ha un model matemàtic més modern, que incorpora el concepte de caos, o sigui, la mutació imprevisible (caldrà tenir-ho en compte quan es fan prediccions).
Per últim, conclusió i comiat. Guanyada in crescendo la perplexitat de l'auditori, arriba el moment en què s'ha de concloure. Qualque cosa hi deu tenir a veure l'acció humana en això del temperi. Les «sorpreses» meteorològiques hi han estat sempre: sempre hem sentit a dir que el temps és foll, està trabucat. Potser sí. És més important fixar-nos en tendències que no en anècdotes. Hem sentit un Toharia periodista, però també, de vegades, m'ha semblat sentir la persona que el govern valencià ha posat al front del Príncipe Felipe, o sigui de l'espectacular Museu de les Ciències. Tanmateix, sembla clar que la Terra està patint un cert escalfament, una pujada de les temperatures mitjanes. És un cicle «natural» o una conseqüència de l'activitat humana? En tot cas, quedem, si més no, que el futur es construeix amb les decisions d'ara.
Joan F. López Casasnovas, professor
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.