L'hora dels «calés»

Un cop admès a tràmit pel Congrés el debat d'aprovació de reforma del nou Estatut de Catalunya, importants dirigents del Principat, començant pels d'Esquerra Republicana, ja han dit que s'estimen més un bon avanç en matèria de competències i finançament que el reconeixement estatutari com a «nació». Un cop més, el pragmatisme català dóna mostres de seny i d'habilitat política. El Govern de la Generalitat sap que en el debat de dimecres passat va fer un gran favor a Zapatero. Tot Espanya va veure un PP tot sol i tancat en si mateix. Aquest debat donà ales a Zapatero assumint l'estil català de fer política: des del pacte i el sentit de país per sobre de prejudicis i doctrinarismes. Ara és segur que els partits catalans aprofitaran una conjuntura que es presenta per a ells més favorable que mai. Feia molt de temps que Catalunya no estava en disposició d'obtenir tant de Madrid com ara. Zapatero sap que si els atorga un molt bon finançament, el PP es posarà furiós i s'escorarà cap a la dreta. Això és el que està esperant Moncloa a mesura que avança la legislatura i amb vista a les pròximes generals. Una Catalunya ben finançada gràcies als socialistes és sinònim d'ampli suport parlamentari durant lustres. Mentre que el PP haurà de lluitar per obtenir la majoria absoluta si vol tornar al poder, el PSOE en tindrà prou amb menys. Així, l'aprovació de la reforma de l'Estatut català es converteix en un gran assoliment per a tots els espanyols que no són de dreta pura, dura i rància. Catalunya s'ha sabut situar com a factor d'equilibri. I els que en rebutgen l'avanç autonòmic, sense adonar-se'n s'autoexclouen de ser una alternativa de poder que aporti serenitat al conjunt d'Espanya.