Banyar-se en aigües fecals

El govern del Pacte de Progrés va crear un impost, la dita ecotaxa, que va ser emprada pel PP com a combustible per calar foc a tot un munt de projectes medio-ambientals. Recordem que el senyor Jaume Matas, entrevistat per l'equànime periodista Carlos Dávila immediatament després de guanyades les eleccions, va dir que l'ecotaxa era una bona idea aplicada de la pitjor manera en el pitjor moment. En matèria d'imposts i altres tretes recaptatòries, el govern del senyor Jaume Matas té males idees que aplica malament i en el pitjor moment. De la targeta verda ja no val la pena parlar-ne. Els que en parlen ara són els hotelers, que saben que a final de temporada més o menys els tocarà comprar les sobres, que no són poques, perquè el balanç sigui exitós. Naturalment, aquesta inexactitud programada pretendrà amagar una cosa mal pensada, mal feta, pròpia de professionals de la política de baixíssima qualitat. I ara tenim al davant un assumpte sòrdid, perquè se'ns ha servit embolicat en una mentida o, si voleu, en una mancança de veritat. És estrany que aquesta cosa sòrdida de l'autotaxa, que havia de ser un impost finalista destinat a la sanitat i que ja s'havia consensuat amb el sector, ni estigui consensuat ni sigui finalista: estrany, dic, perquè el conseller del ram és Lluís Ramis d'Ayreflor, que no té fama de marruller. Però ell havia d'anunciar l'impost mentre Jaume Matas es preparava per a un cap de setmana d'espectacles esportius a Madrid i a Menorca, tot ell envoltat de flaires populistes, lluny dels esquitxos. Naturalment, aquesta successió de mentides i mangarrufes han erosionat la imatge del conseller, que ha hagut de fer d'escut humà, protector de Matas. És una llàstima que Ramis d'Ayreflor s'hagi vist en la situació d'haver de presentar cara per a un assumpte tan poc clar, tan poc net. Però és el que té pertànyer a un govern de Matas i del PP: qui vol peix s'ha de banyar el cul -i el cul es pot banyar amb aigua de mar o amb aigües fecals.