La UE vol un Wakamaru europeu

L'any passat l'informe anual de les Nacions Unides sobre la robòtica va concloure que el 2007 poc més de quatre milions de robots estarien realitzant feines de la casa arreu del món. És una de les indústries del futur, una altra: el 2025 se suposa que el mercat per a robots comercials serò d'uns 66 mil milions de dòlars. El problema per a la Unió Europea és que així com van les coses en aquests moments, el més probable és que pocs d'aquests companys de la casa seran fets a Europa. La UE ha decidit que cal intervenir per evitar que caiguem allà on solem caure: no és que els europeus no dediquem temps i doblers a la recerca robòtica, en dedicam molt a aquesta àrea. Només és que, com sempre, la recerca europea és molt acadèmica i les universitats no connecten amb facilitat amb les empreses. Els europeus feim molta feina sobre els «robots eixam», els aparells diminuts que poden agregar-se per realitzar feina que un aparell tot sol no podria fer, per exemple. Els japonesos ja tenen algun robot domèstic al mercat, robots que ajuden en la neteja de la casa, per exemple. Els fabricants de cotxes japonesos són dels que més despesa fan en robòtica, en part per qüestions de prestigi, i en part perquè cerquen aplicacions alternatives a la tecnologia que incorporen als seus vehicles. La Mitsubishi ha tret el criat Wakamaru al mercat fa poc. Empreses americanes com la Honeywell fan robots amb funcions militars, amb contractes del Govern americà, aparells que amb els temps arribaran a les nostres portes. La UE, per tant, després d'haver detectat el retard europeu, ha decidit actuar. Igual que érem els darrers en telefonia, fins que la UE hi va posar doblers i va crear una xarxa per coordinar la recerca i la comercialització dels productes, Brussel·les vol ajuntar universitats i empreses com la Philips o la BAE Systems per poder posar-nos al dia.