Interferències i miracles

No podia imaginar mai sentir les mateixes i repetides xifres una i altra vegada. El nostre president és així, sense manies. Si la fidelitat de les xifres és a l'alçada de les instal·lacions educatives inaugurades, anam servits. «Sense complexes» repetí que els instituts eren començats i acabats en aquesta legislatura, oblidant que els projectes i els terrenys s'havien concretat a l'anterior. És igual. Com li és igual dir «el 19 d'abril del mes de maig» o «l'Estat del govern d'Espanya» o «la Targeta Verda no és un projecte estrella» o «a Melilla no hi ha obres i boten la verja» (verge?) i seguir. Avui vos hauria de parlar dels altres, dels que surten a l'estrada sense cap possibilitat de guanyar el debat, només amb l'esperança de ser prou hàbils com per aconseguir un titular menor i, en el millor dels casos, una sortida del botador del president. És evident que la senyora Munar no volia ni un gran titular, no és el seu moment, ni emprenyar gaire. Aprofità l'avinentesa per a deixar clar que el seu partit és un altre partit, que els seus votants són uns altres votants i que cada vegada que ha pactat amb ePP ha patit «interferències». Deu ser per manca de cobertura, li hagués contestat jo, però a mi no em deixen fer aquests petits comentaris de provada incorrecció. Però la presidenta del Consell, tractament reiterat pel senyor Matas, digué més coses: que era l'únic partit nacionalista (ho digué ella, a mi no em mireu) que tenia pactes amb el PP, que les angines i els constipats són electoralment comprensibles, que vénen massa empreses de fora a construir per aquí degut a la mala planificació de l'obra pública i que li «preocupa el que costa arribar a fer un hospital». No digué ni una paraula dels immigrants, ara els anomena nouvenguts i s'estalvia crítiques.