El monument

El dirigent del PSIB-PSOE Francesc Quetglas s'ha mostrat partidari de desmuntar «pedra per pedra» el monument deBaleares a sa Faixina. És una idea tan lloable com inaplicable. És la perfecta excusa perquè el PP continuï mantenint el monument feixista per secula seculorum. I ho poden aconseguir. No debades, el PSOE va governar Cort dotze anys (entre el 1979 i el 1991) i del nomument no en llevà ni les teranyines. Després els socialistes estigueren al govern del Consell de Mallorca entre el 1995 i el 1999, i no feren res. Finalment, el PSOE va tenir la presidència del Govern entre el 1999 i el 2003 (amb Quetglas de conseller d'Obres Públiques) i no mogué un dit per enderrocar el monòlit. I ara «pedra a pedra»?... No seria millor presentar una proposta assumible per tothom? No és més factible aconseguir la transformació del monument? Fer que desapareixi l'àguila franquista i la inscripció i, en el seu lloc, posar simplement vuit números: 1936-1939. L'important és la memòria i no arrasar-la. Aquesta decisió és assumible per l'esquerra i per la dreta. I que la pròxima generació decideixi si el desmunta o no el desmunta. Insistesc: si s'ha de fer cas de Quetglas, al final tot seguirà igual. Menjarem l'águila de San Mateo i la Gloria a la marina naciona fins almanco l'any 2025. Objectivament, Quetglas fa el joc als sectors més durs del PP. Que ningú no oblidi que el PSOE va fer la transició. I el seu esperit no era el de desmuntar, sinó fondre i cohesionar una societat desfeta. Transformar el monument el pot convertir en una apreciable tasca de l'actual generació. En canvi, demanar una demolició impossible no és avançar en el camí d'aconseguir un monument a totes les víctimes de la Guerra Civil.