Un dels mites deformadors de la història més persistent és el de la convivència harmònica de cristians, musulmans i jueus a l'Edat Mitjana. En el cas de Mallorca, la manca de població lliure musulmana després de la Conquesta i la duresa de la discriminació dels jueus conversos ja bastaven per a destruir qualsevol vel·leïtat de paradís multicultural perdut.
Així i tot, encara sorprèn la magnitud del racisme, la discriminació i la segregació que documenta detalladament el medievalista Antoni Mas en el seu magnífic llibre Esclaus i catalans. A més de reiterar la catalanitat «nacional» dels mallorquins dels segles XIII, XIV i XV, ha subratllat que el gentilici «català» era aplicat als cristians lliures que habitaven l'illa en contraposició a altres grups socials discriminats i subordinats. En paraules d'Antoni Mas, l'ús d'aquest gentilici i de construccions com «catalans de natura» o «català no convers», clarificava uns mecanismes de dominació social que es basaven en la distinció dels cristians de natura de la població esclava, d'origen esclau, jueva i conversa.
S'ha de recordar que la població captiva, d'origen molt divers, era molt nombrosa en el segles XIII i XIV i, no tant en el XV. Si bé no es poden aportar dades exactes, alguns autors parlen d'un 23 o un 25% de la població esclava a l'illa, un percentatge molt important que condicionava nombrosos aspectes socials, culturals i econòmics i que ha cridat l'atenció de nombrosos historiadors estrangers.
Antoni Mas detalla les nombroses mesures conegudes per a controlar i segregar aquesta població i que permeten parlar d'un autèntic dret penal restringit als esclaus. Fins i tot si alguns captius assolien la llibertat i esdevenien lliberts continuaven marginats en relació a la població descendent dels conqueridors del 1229.
Un exemple colpidor del racisme de l'època l'aporta aquest historiador quan ens informa que el 1357, un veïnat de Montuïri, Pericó Pellicer va insultar un altre veïnat, Francesc Arnau, i va dir que son pare, el difunt Jaume Arnau, havia estat moro. Francesc Arnau, sens dubte extremadament ofès, cita a declarar diverses persones que havien conegut son pare i que afirmaren que era natiu de Catalunya i que era ben català per l'aspecte, pels costums i per la paraula. Un testimoni fins i tot indicà que era «ros», sens dubte per diferenciar-lo dels captius nord-africans de pell més fosca.
La segregació dels jueus i dels esclaus així com dels conversos i dels lliberts fou comuna en tots els regnes llatins a l'Edat Mitjana i a inicis de l'Edat Moderna. D'aquí passà a Amèrica, on el mite del mestissatge tampoc no s'aguanta. La historiadora mexicana Alicia Hernández Chávez, ha explicat, que encara en el segle XVIII, la societat mexicana era jeràrquica i en el cim hi havia l'estament/ètnia dels «espanyols». En canvi, els «indis», tot i que gaudien d'una certa autonomia, restaven subordinats. Hi havia també una població mestissa de blancs, negres i indis, les anomenades «castes», però no tenien un estatut propi i tampoc no tenien drets encara que si obligacions. Es tractava d'una població desarrelada, que va constituir una font de mà d'obra alternativa a la dels indis i d'on sorgiren tota mena de grups marginals.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.