Dies pitjors

Els cent mil manifestants a Washington per la pau i el retorn de les tropes nord-americanes de l'Iraq proclamaven una creença compartida per molts de milions de persones d'arreu del planeta: que George Bush és mentider. La mateixa definició s'aplicava a Londres a Tony Blair, i del tercer de la fotografia, José María Aznar, ningú no diria que fou veraç en les seves intervencions respecte de l'Iraq. A la capital federal dels EUA, la manifestació conclogué amb la intervenció de Joan Baez, un acte carregat de simbolisme i que remet a les ja llegendàries mobilitzacions contra la guerra del Vietnam. Certament, cent mil persones manifestant-se a Washington no permeten parlar d'un gran èxit de la convocatòria. El nombre, escàs atesa la magnitud de la barbàrie, obliga a reflexionar sobre les causes i els efectes del conformisme i de la desmobilització ciutadana en el país més poderós del món. I, tot i això, en aquest mateix país hi ha escriptors, artistes, músics, pensadors, cineastes, etc., que s'han manifestat llargament contra la infàmia del seu govern. Possiblement, una de les decepcions més fortes d'aquests col·lectius va ser la manca de seguiment per part del partit de l'oposició, els demòcrates, que varen mantenir, respecte de la invasió i les matances a l'Iraq, una actitud equívoca. Ara, no obstant, la que va ser secretària d'Estat per a Afers exteriors amb el demòcrata Clinton, Madeleine Albright, ha reconegut que, amb aquesta guerra, el seu país s'ha creat molts d'enemics en el món musulmà -s'hi hauria d'afegir: i a Occident, on les decisions dels EUA varen ser interpretades, correctament, com una ostentació de poder omnímode. Allò que no diu Madeleine Albright és que l'Administració Bush ha creat molts d'enemics no sols dels EUA, sinó també, de tots aquells països, com l'Espanya d'Aznar, que feren un seguidisme vergonyós emprant els mateixos arguments i les mateixes mentides que el Pentàgon i la Casa Blanca. També ha dit, l'exministra, que per als EUA els dies pitjors encara han d'arribar, i si la seva previsió té alguna base, seria important que el Govern de Zapatero visualitzàs amb molta més contundència la seva condemna de la política de Bush i de Blair i es presentàs davant el món com el govern d'un país obert a la pau i al diàleg.