El bony de Calvià i el pus que l'infla

A hores d'ara no creu ningú que la maniobra trànsfuga a l'ajuntament de Calvià se sustenti en raons d'una mínima decència. Qui més qui manco ja s'ha fet una idea del perfil moral dels implicats, entre altres raons perquè aquests implicats han desenvolupat un llenguatge parlat i gestual molt explícit. A hores d'ara, anomenau-ne qualsevol, d'aquests implicats, i tothom els aplicarà la mateixa llista de qualificatius. Tothom que no sigui del seu redol, s'entén, i redol en aquest cas no vol dir partit, sinó l'entorn humà en el qual es fan determinades coses i no se n'hi farien mai unes altres. Fins i tot alguns personatges qualificats del PP han tengut paraules d'estranya ambigüitat en jutjar les actuacions del seu camarada Carlos Delgado i del trànsfuga Joan Thomàs -una altra història és el clan Nigorra. En qualsevol cas, l'afer de Calvià és d'aquests que fan afició, que engrandeixen la nòmina dels que no creuen en la democràcia com a eina principal per resoldre els problemes de la societat. Aquests afers contribueixen a sembrar de sal els ja escassos territoris on podria créixer un brot d'esperança en un país una mica més net, amb un poc de vergonya. Seria important que casos com el de Calvià (Nigorra-Delgado-Thomàs) s'ensenyassin a les escoles i se'n fes pedagogia en relació amb la política de govern autonòmic. Perquè, certament, l'afer de Calvià és especialment lleig i la pudor que emet és asfixiant, però també s'ha d'ensenyar que aquesta afers són possibles si es donen unes determinades condicions objectives, un context, com deim ara, que prioritzen uns valors i en desprestigien uns altres. En aquesta societat poden passar coses com el succeït de la piscina de la Costa de los Pinos (que no arribarà a ser per ara la Costa dels Pins), un ajuntament pot comprar un cementiri privat en el qual el batle tengui interessos, aquest mateix ajuntament pot desmantellar un parc en el qual encara no han crescut els arbres, el govern pot derogar la llei dita de l'ecotaxa per servilisme vergonyós a alguns hotelers, i fer pagar part de la factura a les caixes... etc. Chandler va dir que la gran aportació de Hammett a la novel·la criminal consistia a haver situat el crim en els àmbits on habitualment se'n cometen. Igual: afers com el de Calvià passen en un país on aquestes coses solen succeir. Un creixent sentiment d'impunitat és el que arriba a atorgar-los una purulència més oiosa, però el pus que infla aquest bony no és només calvianer: res que no sabéssim, en fi.