Església i Estat

Aquesta llei substituïa el Concordat de Napoleó, que feia del catolicisme la religió oficial de França. La nova llei separava, amb una contundència inaudita fins aleshores, l'Estat i les esglésies. Els poders públics deixaven de finançar les esglésies, en una mena de privatització religiosa. La República no reconeixia cap culte en concret, si bé els acceptava tots en peu d'igualtat i n'assumia algunes responsabilitats. Així, la Llei del 1905, que era una norma pròpia del liberalisme polític, garantia el lliure exercici de tots els cultes, amb l'única limitació de l'ordre públic.

Tot i que la Llei no eliminava l'Església de l'esfera social, en un context de fort enfrontament amb els sectors clericals, nombroses autoritats republicanes l'aplicaren en un sentit molt restrictiu. La dreta catòlica s'hi oposà radicalment i, el 1906, el papa Pius X condemna la Llei mitjançant l'encíclica Vehementer Nos. Les conseqüències d'aquest debat s'estengueren per bona part d'Europa i afectaren especialment l'Estat espanyol. De fet, molts de religiosos francesos s'instal·laren a Espanya en aquella època, de manera que s'aguditzà la qüestió clerical, present des de feia dècades.

El 1910, el govern liberal de José Canalejas intentà avançar vers la separació Església Estat. La mesura més important impulsada per aquest regeneracionista fou l'anomenada «Ley del Candado», que hauria dificultat molt la implantació de nous ordes i congregacions religioses. La tramitació d'aquesta llei provocà una crisi amb el Vaticà i una extraordinària mobilització dels sectors catòlics, aleshores clarament identificats amb la dreta.

A Mallorca, també es radicalitzà l'oposició entre els clericals i els anticlericals. Així, el juliol del 1910 hi va haver a Palma una gran manifestació catòlica contra el Projecte de Llei de Canalejas. Alguns dies després, els republicans i els socialistes organitzaren conjuntament una manifestació anticlerical que aplegà, segons el periòdic republicà El Idea, unes 8.000 persones. Les conclusions dels manifestants, entre els quals hi havia alguns dirigents liberals, foren donar suport al Govern de Madrid en la qüestió religiosa, demanar la llibertat de cultes i la separació església-estat i la concessió d'una àmplia amnistia.

En l'àmbit estatal, tot i que es va aprovar la Llei impulsada per Canalejas, mai no es va aplicar, i la qüestió religiosa continuà essent durant dècades motiu de divisió dels ciutadans. En canvi, a França, la Llei del 1905, si bé esmenada en diverses ocasions, continua en vigor.