05/09/05 0:00
TW
0

Als veïns de Jacint Verdaguer ens enterren el tren d'Inca al pas per les nostres cases. El dimecres 17 d'agost de 2005 es va iniciar una nova era. Els nostres dirigents, que tant pensen en nosaltres, han decidit que el tren passi poc a poquet a l'altre costat del carrer fins l'acabament de les obres de soterrament. Avui per primera vegada he vist passar el tren poc a poquet, a pas de tortuga, «Per fi s'han acabat els terratrèmols!», «de moment?». He llegit que el tren passa tan poc a poquet per no provocar molèsties als veïns propers a la nova via provisional construïda. Som veïns insensibles els d'Hostalets i de Son Forteza? O simplement no s'han assabentat encara que en aquests barris viuen persones? El tren ha passat durant més de cent anys al costat de les nostres cases i a ningú se li ha ocorregut donar l'ordre que passàs poc a poquet per no provocar-nos molèsties. (Esquerdes, tremolors, soroll... etc.)

Diuen que faran un passeig a Jacint Verdaguer, això sí, previ incompliment de la promesa electoral de fer un parc central. Per cert, per votar-los amb tals promeses sí que ens tenien en compte. En campanya electoral no érem veïns insensibles. Cada vegada que passi el tren, i el futur metro, sota terra a escassos metres de les nostres cases, tornarem a sentir els terratrèmols? Quin tipus de vies posaran, estaran preparades per absorbir les vibracions? Si no s'adopten les mesures adequades el resultat podria ser desastrós.

A més, estic molt preocupat des que vaig assistir fa unes setmanes a una reunió informativa al col·legi de Son Oliva en la qual el regidor de trànsit el sr. Àlvaro Gijón ens va explicar als veïns que Jacint Verdaguer estaria connectada amb els polígons de Son Castelló i de Son Fuster, la via de Cintura i l'Autopista mitjançant dues rotondes i un pont, recentment inaugurats, perquè a Jacint Verdaguer circulin milers de cotxes diàriament provocant sorolls i contaminació. Si a més d'això hi ha tremolors de terra cada cinc minuts, produïts pel tren i el metro soterrats, viure a Jacint Verdaguer es convertirà en una cosa semblant a viure al costat d'un volcà en erupció que mai no descansarà.

Enrique González Àlvarez. Palma.