La crisi desfermada en tres estats dels EUA arran del pas de l'huracà Katrina ha plantejat a nivell planetari molts de dubtes sobre la vigència dels principis que inspiraren la Constitució del país més poderós del món, paradigma del capitalisme, de la llibertat d'empresa, i santuari de la iniciativa privada. Els EUA s'han mostrat al món com un gran país preparat per destruir-ne d'altres, exercici en el qual ha assolit una tràgica experiència; s'han mostrat com un gran país amb capacitat per dur a terme les gestes més extraordinàries en el camp de la ciència i de la investigació, però incapaç de fer front a una situació d'emergència i d'evitar la crisi humanitària que viu aquests dies, sobretot, Nova Orleans. El poder immens d'aquest país immens és un poder que no considera en primera instància el compromís amb un estat del benestar a l'abast de les grans majories i, sobretot, de les minories menys afavorides o més marginades. Especialment durant els governs de Reagan i dels Bush, els EUA semblen entestats a fer un país que respongui a les caricatures més sarcàstiques del capitalisme traçades des de l'òptica marxista. Ara, quan les administracions comunistes han estat desballestades fins el darrer mot, el país capitalista per antonomàsia no sap oferir unes expectatives que alimentin l'esperança de les classes treballadores ni, molt menys, de les legions de pobres que creixen cada dia a la vora de l'opulència més agressiva. La manca de polítiques socials ha creat uns hàbits que afavoreixen un individualisme salvatge i que expliquen les dificultats de reacció en cas de desgràcia. Per damunt de la tragèdia d'aquests dies, suren greus interrogants, la majoria derivats d'una qüestió substancial: les coses s'haurien desenvolupat igual si els afectats haguessin pertangut a una comunitat notòriament influent? S'hauria gestionat la crisi de la mateixa manera i amb el mateix tempo? S'ha demanat ajuda a la Unió Europea, que està obligada a respondre amb generositat, i no tan sols perquè els EUA ajudaren Europa a alliberar-se del nazisme, sinó, i sobretot, perquè la UE no té sentit si no s'aixeca sobre una sèrie de pilars, un dels quals és la solidaritat amb tots els pobles del món.
Crisi humanitària als EUA
05/09/05 0:00
També a Opinió
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- L'atzarós exili de la vídua d'Emili Darder, Miquela Rovira: jugar-s'ho tot al 24 2 37
- 24 de febrer: Dia de record a les víctimes del franquisme
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.