Ferran Aguiló03/09/05 0:00
TW
0

No tenc massa esperances en els ensenyaments provocats per la tragèdia deKatrina i això que, sense voler fer d'hermeneuta dels fenòmens naturals, el succeït sembla un seriós advertiment i un cop directe a l'autosatisfacció dels apologistes del modeneocon de societat. Dir que les imatges d'aquests dies no difereixen d'altres de recollides en indrets teòricament més pobres i endarrerits pot tenir dues lectures: una de basada en els principis generals de les religions i una altra en la ciència econòmica i política. Sabem del cert que es procurarà incidir en la idea, que tan bons resultats ha donat al llarg de la història, d'encolomar les responsabilitats a un déu que castiga per educar en la salvació, en la resignació davant la tragèdia provocada pels designis inescrutables de l'altíssim, en una suposada justícia divina que iguala els humans en els patiments i, si això no basta, ens recordaran que l'afrancesada ciutat era coneguda i reconeguda per la frescor en el comportament dels seus habitants, més propens als divertiments «pecaminosos». Se'ns dirà, fins que cali com babaí en la societat, que és quasi just que els ciutadans de països que gaudeixen dels privilegis dePrimer Món passin pel mateix aprimador dels desheretats de la Terra. Oblidaran, perquè els convé, que els benestants de Nova Orleans i demés poblacions anegades pel fibló es posaren al recer en llocs segurs i allunyats de l'amenaça. Que els que han patit són el producte d'una societat desequilibrada fins a la vergonya.

l l l
Perquè al contrari d'altres tragèdies naturals, aquesta va ser pronosticada amb quirúrgica exactitud i els perills inventariats en escreix i des de fa temps. L'estat dels dics que protegien una ciutat aixecada per davall del nivell de la mar era preocupant des de fa anys, però la prioritat en la despesa pública anava cap a altres interessos. Perquè els neocons ens desmunten l'Estat del Benestar per allà on menys es veu, en allò que només es necessita excepcionalment: la previsió. Ens fiquen en el cap la idea que cadascú és responsable de la seva previsió i qui no ho faci que carregui amb les conseqüències o a la beneficència. No se sustenta una societat on tot quedi en mans de la rendibilitat, de la productivitat i del benefici privat. Perquè la reducció d'imposts -bandera de la guarda d'insolidaris que ens governa- ataca directament la base de la nostra seguretat. No la seguretat que diuen defensar a canvi dels nostres drets. No, no és aquesta. És la que ens permet saber que un dic estarà sempre a punt de fer la seva tasca, que si, per causes imprevisibles, s'esquerda, els efectius de protecció civil ens posaran a cobro, les instal·lacions i personal hospitalari no mesuraran despesa en guarir-nos les ferides i les forces de seguretat ens guardaran béns i vida. Per això serveixen els imposts i aquells que els emmagreixen per a benefici reals d'uns pocs ens condemnen a tenir por permanentment: que és com millor suren ells, entre els nostres temors als déus o als accidents que permeten...