Calls de ciutadà de segona

També, deia la setmana passada, que el Sr. Matas no podria governar car si va fer allò que va fer amb en Pedro J. Ramírez, es podria passar tota l'estona demanant disculpes als conciutadans d'aquestes illes. Aquesta setmana he conegut un cas d'aquests que és mereixedor de disculpes. Conec una persona humil que tota la vida ha fet de pagès, que estima la terra, encara que sigui improductiva, que estima la terra i la conra ben a l'antiga, és a dir, es molesta a cavar les llobades dels ametlers i anar a tallar l'aritja i els batzers abans de collir les garroves. En definitiva, només per això hauria de ser mereixedor subsidiari de la medalla de la Comunitat Autònoma perquè persones com aquesta contribuiexen a la conservació del paisatge i també a fer una illa molt més sostenible. Bé, idò aquesta persona, una vegada fet l'esforç de netejar d'aritja i batzers els garrovers s'ha trobat que a l'hora de collir els fruits -justament enguany que duen un bon preu i ell somreia satisfet- una guarda de persones indesitjables li han fet fer obligatòriament segon. Barroerament, perquè anaren als arbres que en duien més esplet i les tomaren a les braves, sense mirar prim, deixat els capscurull sense fer, ja que no hi arribaven. Ho descobrí quan anà a la finca gojós a arreplegar-les i va trobar aquell cafarnaüm. I el que es pitjor, feia unes hores que hi era, quan va veure avançar pel mig del sementer unes furgonetes blanques, com a cavalls desbocats, pirates de terra eixuta, els garrots ben a punt i alçant polseguera. Es va espantar una mica. Es dirigien directes al tall. Quedaren una mica sorpresos quan veren l'amo i encara li varen demanar, per dissimular, si coneixia el tros d'una persona inexistent a la rodalia. Ell, que s'ha modernitzat i porta mòbil, va parlar amb l'112, amb la policia local, però va ser com qui tirar pedres a la mar. Va fer la denúncia, convençut que era una acció ben testimonial, que ningú no li retornaria la pau espiritual perduda, que ningú no el rescabalaria d'aquella ràbia inicial incontenible. La guàrdia civil, que en altres ocasions ha visitat la finca, no s'hi va presentar. No interessava ajudar a netejar l'honor malferit. No es deia Pedro J., ni tenia un mitjà de comunicació en les mans. A les mans, només hi té calls no reblanits per tanta suor acumulada. Calls de ciutadà de segona.