El miratge del Djem

13/08/05 0:00

La ciutat s'eixampla com si fos una capa de ciment amb antenes de televisió i parabòliques vàries enfilades a la part alta de cada edificació, als llocs on està més net d'interferències. És la modernitat que arriba pertot. També dins el predesert, que és el punt on es troba aquesta ciutat de Tunísia coneguda com El Djem. El nucli de població s'ha articulat entorn del grandiós teatre romà que, encara avui, n'és el bessó. S'arribi d'allà on s'hi arribi, o es camini per allà on es camini, quasi sempre es va cap al mateix lloc: allà on, amb el pas dels anys, la pedra s'ha pintat amb el color melós del temps. També hi ha moments del dia en què l'antiga construcció és com un fons teatral que irradia màgia, imant que estira la mirada i les passes de qui hi acaba d'arribar.

És possible veure'l guaitar per sobre de les cases baixes, damunt cúpules d'una mesquita blanquíssima de calç i on, en lloc de les antenes per captar la televisió, hi ha tres altaveus rovellats que, malgrat el temps que han aguantat a la intempèrie, tremolen amb el so ben escardat i cinc cops cada dia fan convocatòries per anar a resar. Voltant voltant la gran obra romana s'hi desenvolupa un món de comerç per a qui, potser impossibilitat de tastar tots els aspectes visuals que regala el teatre antic, necessita coses per reafirmar-se que ho ha visitat: un camell polsós fet amb pell que s'està desfent, un vestit tradicional, un instrument musical que mai no sonarà... Coses d'aquestes.

Tot seran noses quan, un cop passat el portal, es pugi grades amunt i, assegut allà mateix on ho feien els espectadors d'abans, fer-se emoció actual que mira les restes d'un passat, els trossos de memòria que no s'ha menjat el temps imparable. De passada també es podrà comprovar que pels arcs oberts hi entra una clarorada encegadora que fa tancar els ulls. Com si el teatre romà del Djem s'hagués transformat en un miratge. O com si el teatre romà del Djem fos un miratge. Coses d'aquestes.