30/07/05 0:00
TW
0

Titulars. Un trànsfuga d'UM facilita al PP... un vot per tancar un negoci?; cap problema, pis pas hi ja el tenim. La targeta verda no funciona; que la comprin els treballadors de les empreses, sense escrúpols. Aquesta persona ha participat en el concert de la Real; la treim de la llista de les medalles, que sàpiguen qui comanda. Part gràfica. Per inaugurar un tram d'autopista; pujem a l'aeròstat, inspecció del camp de batalla. És un tercer carril el que s'inaugura; en ferrocarril turístic, se recorren les trinxeres. Posterior foto de família al tercer carril: president i batlles de Palma, Marratxí i Inca; on eren la de Santa Maria i els de Lloseta i Binissalem?, que sàpiguen qui som. I tot això en una setmana. Queden molt enrere quan, als voltants de santa magdalena, si un volia distreure-se llegint els diaris havia de seguir la guerra del Txad. Any darrere any, el Hissene Habre, l'aviació francesa o la depressió de Mourdi es convertien en els temes estrella d'una guerra que se revifava cada estiu. Ara l'espectacle ja és local. Qui ho hagués dit. De la secció d'internacional val més no parlar-ne. La matança diària a l'Iraq, és a la pàgina tretze. Els problemes ja els tenim més a prop. Abans de les Açores només arribava l'anticicló, ara arriben vents més preocupants.

Record que el darrer conseller popular del ram que va pujar a un helicòpter per contemplar des de l'aire la cosa, quan va baixar el primer que digué fou que encara quedava molt per urbanitzar. No sé què se diran en baixar d'un globus, però ben bé podrien dir «no hem fet més que començar». Que ens agafin ben confessats. Perquè això és el que es veu. I el que no es veu ? Ara a l'estiu, amb infraestructures en construcció i un pla territorial aprovat que contempla cent vuitanta mil noves edificacions, i amb una situació turística de pèrdua de rendibilitat, ens diuen que faran un nou pla estratègic pel turisme. Com si una cosa no tingués res que veure amb l'altre, ignoren, un cop més, que el territori és la matèria primera del turisme. Sospito que aquest nou pla, plantejat des de l'oblit del fet territorial, serà una rentada de cara per entretenir un bon grapat d'empresaris i un munt de treballadors que sofreixen la competència internacional dels nous destins i la interna del turisme residencial i el efectes devastadors del tot inclòs. Si aconsegueix ser qualque cosa més que una notícia d'estiu, el temps ens donarà el seu vertader abast.

En alguna ocasió he escrit que d'aquesta situació d'indefinició se'n deriva una actitud d'impotència col·lectiva que condicionarà el futur. Però avui, més escèptic, me ve a la memòria que en certa ocasió ens vàrem reunir amb una família de la pagesia propietària d'un hostal. La mare, recent viuda, i els seus fills anaven vestits de negre. No sorgí una sola paraula de les seves boques, mentre els funcionaris cercaven i recercaven algun escrit que permetés legalitzar l'hostal. Passaren hores, entre silenci de la família i el traginar dels funcionaris, fins a arribar a una solució. Es podia legalitzar la planta baixa i el pis de sobre que estaven dibuixats en el plànol. Satisfets d'haver pogut ajudar aquella família, als adéus, en to paternal, li diguérem que havia tingut sort i que no tornés a descuidar-se de dur al dia els papers. Ella lacònicament contestà: «i el pis de dalt, el segon, com ho farem?». Tinc por que després de tot el que veiem darrerament la pregunta inevitable sigui, i el pis de dalt?