15/07/05 0:00
TW
0

Esgarrifança, tristor, ràbia, impotència... aquests són els sentiments que m'ha provocat la notícia de la mort d'entre vint-i-quatre i trenta-dos infants, segons les diferents fonts, que han rebentat a Iraq en trobar-se amb la bomba que qualque malànima havia col·locat a un cotxe. D'altra banda, estupor em produeix el fet que aquesta notícia no cali tan fondo en la nostra societat com ho va fer el també terrible i execrable atemptat de Londres. Està clar que hi ha morts de primera i de segona, i això ens ha de fer pensar. Dissortadament, d'atacs com el de la capital del Regne Unit, a Bagdad, n'hi ha un parell cada dia des que un dia tres senyors decidiren declarar-hi la guerra preventiva.

El més trist de tot és que els que organitzen tot això, tant a una banda com a l'altra, són uns senyors poderosos que viuen a cos de rei (Bush, Aznar, Blair, Bin Laden...), mentre els qui moren són pobres infeliços ignorants que pensen que aniran al cel (en sentit espiritual), o treballadors, estudiants, infants... que agafen un transport públic per dirigir-se en pau a desenvolupar les seves tasques de cada dia.

Toni Tornero Cobos. Son Sardina.