Tom Cruise

¿A què ve, idò, el fet d'esmentar en el títol el famós actor nord-americà del qual he vist solament una pel·lícula -«El sabor del dinero»- que m'agradà d'allò més? Si he triat el títol que he triat, el de «Tom Cruise» és perquè he pogut llegir unes referències a una roda de premsa per promocionar la seva nova pel.lícula on el protagonista de «La guerra de los mundos» es va referir a la psiquiatria i més concretament als antidepressius tot afirmant que no havien resolt cap problema mai. Tom Cruise va afegir que ell havia trobat la pau d'esperit mitjançant la cienciologia, que sí que era una eina eficaç per combatre la depressió. Les paraules de Cruise han merescut la rèplica de la poderosa APA (American Psiquiatrics Association) que, indignada, ha dit que Tom Cruise havia perdut el cap i que la psiquiatria era una ciència rigorosa i l'antidepressiu el millor camí per evitar el patiment humà que comporta una depressió.

Quan vaig llegir la notícia vaig sentir una mica de vergonya. No, no me mal interpreteu: no vaig sentir vergonya per la cultura americana on un estrella americana s'atreveix a denunciar una disciplina acadèmica i perfectament consolidada. A mi això no m'escandalitza. No, ben al contrari, vaig sentir vergonya perquè hagués hagut de ser una estrella del cinema el que posàs en solfa la rigorositat científica de la psiquiatria i, més concretament, dels antidepressius. Què punyetes feim els que ens dedicam a examinar la ciència des de l'òptica de la història o de l'epistemologia? Poca cosa més, per ara, que confirmar i lloar els sabers donats per bons. En tots els temes relacionats amb la psiquiatria hi ha una qüestió que cova en el fons i aquesta qüestió no és altra que les relaciones que s'estableixen entre el cervell i això que en denominam consciència. El tema ja va preocupar molt a Charcot i no fa molt que James Watson, el de l'estructura del DNA, afirmava que en aquest aspecte la ciència havia avançat tan poc que encara no sabien, els científics, quines preguntes formular. No és aquesta manca de coneixements bàsics el que fa ridícula, encara que molt productiva des del punt de vista econòmic, l'estufera que tenen els psiquiatres? Hi ha dues coses més. La primera és que si a un mateix malalt el veuen cinc psiquiatres distints arribaran a diagnòstics distints, cosa que no passa en cap altre especialitat mèdica. Pel que fa als antidepressius puc parlar d'una experiència ben propera. Convé recordar, però, abans que segons Popper un coneixement mereix l'adjectiu de científic quan es pot desmentir, és a dir quan indica clarament que ha de passar perquè poguem dir que es fals. Amb els antidepressius sol ocórrer el que em va passar a mi i perdonau-me la confidència. Vaig caure en depressió per mor d'una relectura mal païda de Jaime Gil de Biedma -«Pero ha pasado el tiempo/ y la verdad desagradable asoma/ envejecer, morir/ es el único argumento de la obra». Vaig anar al psiquiatra i em va receptar els corresponents antidepressius, cap altra lectura que intentàs compensar el mal que havia fet el maricó barceloní. Passaran dos mesos i la cosa no millorava. La culpa -em digueren- era meva que no hi posava voluntat a bastament. Em receptaren més antidepressius i jo continuava dins un pou negre fins que un bon dia vaig decidir fer una cosa que havia llegit a Balzac per aplicar en casos com el meu: la hiperactivitat. La cosa mudà de verd en blau, però la causa oficial de la meva millora pel meu psiquiatra i la meva família no fou atribuïda a Balzac, sinó a Prozac. Vaig comprendre que passàs el que passàs, anàs el meu ànim per amunt o per avall, l'acció beneficiosa de l'antidepressiu era indesmentible. Però una hipòtesi indesmentible no pot pretendre, segons la filosofia popperiana, ser amb rigor una hipòtesi científica. Les altres hipòtesis on es recolza la psiquiatria tenen una serietat semblant o menor encara que la dels antidepressius.

La crítica de Tom Cruise a la Psiquiatria i als antidepressius mereix l'atenció, em creguin. La llàstima és que l'hagi feta des d'una doctrina que té encara més poc fonament científic que la psiquiatria: la cienciologia. Però d'aquest tema en parlarem, si no m'han tret defora, la setmana que ve.