Els taurons

Així com sempre he temut ser tocat per un grumer, mai no he temut servir d'aliment a un tauró. Ni tan sols quan vaig veure la pel·lícula d'Spielberg per única vegada, fa devers 25 anys. Llavors, com ara, estava convençut que les tintoreres i els seus germans grans haurien de patir una gana diabòlica per menjar-se un ésser tan estrany com jo mateix. Que coses així passin pel Pacífic ja pot ser, perquè al Pacífic sempre han passat coses molt estranyes des que n'hi ha que grumegen a l'hora que es posen a nedar. I aquesta és la manera més infal·lible de ser devorat per un tauró, ja sigui al Pacífic o aquí mateix.

Els llibres de biologia expliquen que els esquàlids són uns peixos amb un olfacte, una oïda i una vista d'allò més sensibles, fet que em fa pensar que el nostre mar té mil i un animals millors que no un de nosaltres. Clar que si continuam esquilmant-lo de qualsevol cosa comestible també és cert que algun dia algun tauró, per molt vell que sigui, ens mossegarà. La culpa serà ben nostra: no li haurem deixat cap altra opció.