Els skins, les agressions

El Delegat del Govern ha anunciat que els serveis de policia s'incrementen, aquest estiu, amb més de set-cents efectius. Uns dos-cents, d'aquests agents, s'encarregaran de la seguretat del rei i la seva família. La resta, patrullaran al carrer. És una bona notícia? Cal pensar que sí. Els pispes de tota mena i pelatge fugen dels uniformes. Tanmateix, l'arribada temporal de nous policies acreix la possibilitat d'incidents entre aquests i els ciutadans, amb la llengua catalana com a punt de conflicte. Fa la impressió que els nouvinguts no han estat alliçonats -o no ho han estat prou-, respecte als drets dels catalanoparlants. Per aquest motiu, sempre n'hi ha algun, de policia, que en sentir parlar català s'engalla, s'apunta a les teories de Galinsoga i ens fa saber que ell és el xèrif i nosaltres els xerokee. En conseqüència, es produeixen situacions en les quals es conculquen clarament els drets dels ciutadans. No són gaire nombrosos els incidents d'aquesta mena que s'han produït fins ara. Però un és massa. Hem d'afegir que el Delegat del Govern, en tenir-ne notícia, ha fet mans i mànigues per tal d'apaivagar la maror social. No tornarà a passar, ha estat un error lamentable, etcètera. En canvi, no ha transcendit al carrer si s'han adoptat mesures correctores. Suposo que no se n'ha pres cap. Possiblement, el Delegat del Govern s'ho pensa dues vegades abans de pegar un cop amb la mà damunt la taula, no fos cosa que la hi tallessin. La gent de la meva generació o de la del senyor Socías, mirarà sempre amb recel els uniformes. És inevitable. Estem escalivats. Sabem que rere un càrrec públic, com és ara el de Delegat del Govern, pot haver-hi el poble o el buit; però rere un policia, un guàrdia civil o un soldat, sempre hi ha un batalló de policies, de guàrdies civils o de soldats. Bé. Per tal d'estalviar-se situacions desagradables, allò que hauria de fer el Delegat del Govern és passar, als set-cents agents acabats d'arribar, un fullet informatiu amb les quatre qüestions bàsiques que conformen la personalitat de l'arxipèlag. Si més no, perquè no confonguin el bon dia amb un insult. Tanmateix, les prevencions que ens provoca l'arribada d'un contingent tan nombrós de policies té, alhora, més d'una lectura positiva. Els veïns i els empresaris de les zones turístiques venien reclamant més presència policíaca, de manera que s'han de sentir satisfets. D'altra banda, és ben segur que un augment tan notori dels contingents de seguretat alliberarà els funcionaris més veterans de feina, cosa que els permetrà dedicar-se, sense destorbs, a resoldre els assumptes pendents. Ara mateix, a Palma hi ha cadells de l'extrema dreta que sondegen el terreny per veure fins on poden arribar. Cada acció que porten a terme és més atrevida, s'acreixen en la impunitat. Alguns partits d'esquerres (PSM, ERC i no sé si algun altre), han rebut insults i amenaces en forma de pintades. Tot plegat res d'importància, si tenim en compte les encalentides de cervell a les quals sotmet els skins l'altra dreta, la tradicional, l'assenyada, la que surt al carrer a cridar i no és per vendre peix. En vista de les pancartes de «Carod al paredón» que es pogueren veure a la manifestació de Salamanca, és lògic que els skins, que únicament s'alimenten de la simbologia feixista més agressiva, empunyin el pot d'esprai i escriguin beneitures a les parets. De manera que no preocupen tant les pintades, com l'escalada de protagonisme que han iniciat. Malauradament se'ls relaciona fàcilment amb altres delictes. Els continuats atacs al Bosc de la Memòria no poden ésser atribuïts a una criaturada, com pretenen vendre'ns els portaveus de l'Ajuntament de Calvià. Bàsicament, perquè els bandarres que fan mal per passar l'estona, no van de feina. Calarien foc al bosc, però no s'esforçarien tallant un arbre encara que sigui amb serra mecànica. La destrossa de Calvià porta la signatura de l'extrema dreta. També una mà d'esprai a una paret aprofitant les hores de la nit o una pallissa a un immigrant indefens formen part de la seva dinàmica d'esbarjo i d'autoafirmació. Recordem que un ciutadà honest, fuster d'ofici, va ésser víctima d'un estol de Caps Rapats pel fet d'ésser immigrant i marroquí. L'apallissaren. Quina repugnància! Tanmateix, a hores d'ara encara no s'ha produït cap detenció. Tampoc no s'ha detingut als que fan pintades racistes ni als que tallen arbres. És hora, per tant, de fer-li saber al Delegat del Govern que s'agraeixen les seves bones paraules de condemna, però que cal més efectivitat policíaca. Molta més. D'altra manera, el bon funcionament del sistema se'n ressentirà. La imbecil·litat és una de les poques coses amb les quals la democràcia no pot ésser tolerant.