Guantánamo, una vergonya

L'Administració Bush fa tot el que sap perquè no arribi al carrer cap notícia de Guantánamo. Tanmateix, ni els murs més alts i de més gruix no aconsegueixen evitar que s'escoli arreu un aire fètid que, de mica en mica, impregna totes les consciències. Els presos de Guantánamo pateixen tortura, cosa que Bush no volia que sabéssim. Natural. Ja no es tracta de posar un dogal als presos ni d'intimidar-los amb un ca de presa. Aquests maltractaments eren perpetrats per soldats amb cervell de mico que veien créixer l'autoestima a mesura que vexaven els presoners de guerra. Guantánamo és un món a part, perquè els presoners serveixen de conillets de rata. Segurament, els psicoanalistes americans en trauran moltes experiències del comportament dels iraquians detinguts, cosa que redundarà en benefici dels milionaris de Beverly Hills malalts dels nervis. Darrerament ha corregut la brama que un equip de neuròlegs assessoren els torturadors sobre quines són les debilitats psicològiques dels torturats. Bush no volia que ho sabéssim, perquè no en traguéssim conclusions precipitades. Però ho sabem. I sabem allò que hem de saber. De manera que seixanta anys després que els americans mateixos mostressin al món la monstruositat d'Auschwitz, ens assabentem que no tenim un Mengele, sinó tot un equip de Mengeles a sou del Pentàgon. Segons el darrer informe d'Amnistia Internacional, fet públic diumenge amb motiu del «Dia Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura», des de setembre de 2001 les gàbies de Guantánamo han allotjat 70.000 presoners. L'informe no especifica quants d'ells han mort en captivitat ni quants han intentat suïcidar-se. Tampoc no avança, l'informe, quin tant per cent recupera la llibertat amb les facultats mentals intactes. Entre els seguidors de la posada en escena típicament americana, ha caigut en descrèdit aquell torturador amb braços gruixuts i blancs com a cuixes de porc, i ullons que expressaven malignitat i estupidesa alhora. «Las ciencias adelantan que es una barbaridad», ja ho crec! I els torturadors de Guantánamo van deixant de banda les tortures físiques davant l'absoluta efectivitat de les psíquiques. Actualment, els torturadors, destrueixen la personalitat de l'individu, esmicolen un rere l'altre els reductes intel·lectuals, emotius i de memòria que alimentaven la seva consciència. En definitiva, buiden cossos, creen morts vivents. Sembla que l'Església s'hauria de sentir obligada a fer-ne una condemna pública d'aquesta pràctica, perquè el Sant Pare pot tenir la seguretat que si entre el cabal anímic que malmenen els torturadors, s'hi troba l'ànima del torturat, aquesta ànima també és arrabassada sense gaire miraments. Què se'n fa? Vàter i cadena. Res més. Curiosament, una monstruositat d'aquesta mena, que empetiteix Hitler, no provoca el rebuig irat dels governs més significatius del món lliure. Blair calla, és natural. I Chirac i Schroeder la condemnen amb la boca petita. Els Estats Units pesen massa en el món actual, i els ciutadans americans revalidaren la seva confiança en Bush encara no fa un any. Des de la perspectiva alemanya i francesa, no és el moment oportú de treure pit davant qui comanda. Però potser s'equivoquen. L'Europa unida a la qual aspiren, únicament serà possible si s'assumeixen els valors ètics i intel·lectuals que caracteritzen les diverses cultures que la conformen. I deixant de banda episodis ben miserables que tots tenim presents, dins aquest codi de valors conjunts no hi té cabuda Guantánamo. Hi ha amplis sectors socials, a Europa, que ja ho saben. Guantánamo és Auschwitz, una vergonya per a la civilització. Que exagera? No. Esperem que hi entrin els fotògrafs, que parlin els presoners (si qualque dia recuperen la identitat, la memòria, la dignitat). Prest o tard, allò que significa Guantánamo com a camp d'extermini, modificarà les actuals percepcions filosòfiques sobre el comportament humà. Ja en parlarem.