Dotze anys de premis Ciutat de Manacor

Ara queden deu dies perquè la gent del país pugui visitar l'exposició de les obres finalistes del premi Ciutat de Manacor d'Arts Plàstiques. Aquest premi va néixer fa dotze anys i, contràriament a la immensa majoria de premis, ha complert una tasca important en el panorama de la nostra cultura. Passa sovint que les institucions destinen petites o grans quantitats a premiar artistes o escriptors, sense que això vagi més enllà d'un acte purament administratiu. El premi manacorí, per contra, ha estat molt útil perquè es començassin a donar a conèixer les noves generacions d'artistes, sobretot illencs. Aquesta feina, que els vuitanta desenvolupaven, no sempre de manera ponderada, l'eixam de galeries existents, ara torna a ser en mans d'algunes institucions, que han de crear incentius i oportunitats perquè els artistes joves tenguin els primers contactes amb el públic en general. Aquesta confrontació generalment és un dels motors de l'evolució de l'artista. El secret rau a saber convertir un simple acte administratiu en un fet cultural amb la màxima projecció possible. No és senzill, l'experiència ens mostra fins a quin punt un premi com el de Manacor és excepcional. El Patronat d'Arts Plàstiques de Manacor és exemplar en molts de sentits. Gràcies a la seva continuïtat més enllà dels afers de la política, ha situat la ciutat en el mapa de l'art contemporani i l'ha familiaritzada, a través de les generacions més joves, amb els nous llenguatges artístics. D'aquí han nascut projectes com el d'Art emergent, que, tant com el Premi Ciutat de Manacor, documenten un panorama canviant, especialment dinàmic, ple d'arguments apassionants. Molt arrelat en la ciutat, precisament per això el Patronat ha pogut créixer i mirar molt lluny. Ha exorcitzat, amb una programació de gran calat, el perill de convertir-se en gestor dels localismes. La dotzena edició del Premi mostra fins a quin punt ha assolit el prestigi imprescindible perquè a la seva crida responguin generosament els artistes que enceten el present i tenen el futur a tocar de mà. Això ho podrà comprovar qualsevol que passi (fins el 3 de juliol) per la Torre dels Enagistes, on se li ofereix l'oportunitat de començar a acompanyar uns artistes en la seva carrera, que és el que necessita la cultura d'un país, que facem companyia als seus creadors, que no hi perdem contacte.