El Govern del Partit Popular ens té acostumats a una pràctica propagandística que com a mínim hem de qualificar d'enganyosa. Són massa les vegades que un representant del Govern anuncia a tots els vents una futura acció que després queda en no res.
Posaré com a exemple la notícia sobre la imminent posada en marxa d'un dispositiu contra la violència de gènere, unes polseres electròniques que es col·locarien a les víctimes i als agressors i que mitjançant un sistema de control per satèl·lit informarien la policia quan l'agressor trenqui l'ordre d'allunyament i s'apropi a aquesta menys de 500 metres.
Doncs bé el dia 17 de febrer de 2004, la Conselleria de Presidència que dirigeix Rosa Puig, anuncia la implantació a les Illes Balears d'un sistema pioner en la lluita contra la violència domèstica, les esmentades polseres electròniques. S'anuncia per primera vegada la implantació de 100 d'aquests dispositius. Mesos després, el dia 22 d'agost de 2004, torna a aparèixer una notícia a la premsa segons la qual Joan Pol, director general d'Emergències, viatjarà a Madrid amb la directora de l'Institut Balear de la Dona amb l'objectiu d'ultimar amb la Universitat Complutense els darrers detalls del prototip del dispositiu de detecció. En paraules de Joan Pol «... si todo va bien podremos presentar el prototipo definitivo antes del 15 de septiembre (de 2004)...».
El dia 28 d'agost de 2004 torna a aparèixer la notícia a la premsa. En aquesta ocasió és una altra vegada la consellera Rosa Puig qui informa un mitjà de comunicació que el cost aproximat de la implantació de les polseres serà d'uns 600.000 euros.
El dia 2 de gener de 2005 en una entrevista a un diari local, Isabel Llinàs, directora de l'IBD, afirma: «... compraremos las mismas pulseras que ya están funcionando en la Comunidad de Madrid desde hace dos meses. Es un modelo diseñado por la Universidad que funciona muy bien...».
El dia 9 de febrer de 2005, Rosa Puig torna a l'atac. En el context de la primera reunió de la Fundació Balear contra la Violència de Gènere, informa que el Govern balear signarà un conveni amb la Comunitat de Madrid a finals de febrer i amb l'objecte que aquesta cedeixi la patent del dispositiu a la nostra comunitat, la qual col·laborarà amb 60.000 euros en el perfeccionament del mencionat prototip.
El 27 de febrer de 2005 torna a aparèixer la notícia a premsa. La notícia afirma que el conveni amb la Comunitat de Madrid se signarà en el termini de quinze dies o un mes. La consellera informa que si tot va bé, el dispositiu estarà en funcionament en un termini comprès entre els dos i els quatre mesos. També s'especifica que en primer lloc el Govern comprovarà l'efectivitat de les polseres i que després adquirirà inicialment una desena de dispositius.
El 24 de maig de 2005 el Govern de les Illes signa amb la Comunitat de Madrid el protocol de col·laboració. Aquest protocol contempla la cessió a les Illes Balears d'un dels cincs exemplars de prototip que existeixen. A més s'indica que el prototip no és definitiu, que està en període de proves i que a Madrid no s'ha provat encara amb cap maltractador! El prototip en proves començarà a aplicar-se a les Illes el proper estiu, però connectat inicialment amb el centre operatiu de Madrid.
A hores d'ara ningú no ha vist l'esmentat instrument, ni tant sols s'ha mostrat als mitjans de comunicació durant les múltiples vegades que se n'ha parlat.
I el més greu és que encara no se sap si aquest dispositiu acabarà funcionant. Hi ha dubtes raonables que puguin sorgir dificultats d'última hora que el facin inviable.
Pràcticament un any i mig anunciant un dispositiu contra la violència de gènere. Set aparicions a la premsa per, a dia d'avui, tenir només un exemplar d'un prototip no definitiu que encara no s'ha començat ni a provar! En definitiva: fum, fum i fum.
Però allò més greu és que aquesta és una pràctica habitual del nostre Govern. La mateixa consellera va anunciar a la primera compareixença al Parlament, recent anomenada consellera, un pla d'escoletes infantils com un projecte estrella del seu departament. Encara l'esperem. El pla per la immigració havia d'estar a la tardor del 2004, a l'igual que el de la lluita contra la pobresa i l'exclusió social. Un altre exemple el proporciona la Conselleria de Treball que els dos consellers que n'han sigut titulars ens prometen de forma repetida, des de l'inici de la legislatura, un pla d'enfortiment de l'economia social i la signatura d'un pacte per l'ocupació. I desgraciadament podríem continuar donant exemples d'aquesta pràctica publicitària nefasta.
En definitiva, hem de concloure que tenim un Govern que no és de fiar.
Miquel Rosselló, portaveu parlamentari d'Esquerra Unida - Els Verds
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.