Lou Albert-Lasard

Una altra de les figures importants que han passat per Mallorca i han deixat empremta de la seva estada entre nosaltres és Lou Albert Lasard (1885-1969), pintora i biògrafa del gran poeta alemany Rainer Maria Rilke (1875-1926). Com tantes vegades succeeix amb les personalitats que residiren a Mallorca durant els feliços vint i trenta, l'època d'entre deux guerres, és a partir de l'obra periodística de Llorenç Villalonga que hem pogut tenir accés a alguna informació sobre el personatge mentre va viure a Palma. Arribà devers el 1933, amb la seva filla Ingo morena d'uns vint anys quan madame Albert-Lasard s'acostava a la cinquantena. Va fer una important exposició a les Galeries Costa del carrer de Conquistador, l'abril de 1933, i el bisbe Josep Miralles Asbert (1860-1947) li encarregà el seu retrat, que figura a l'avantsala del bisbat de Palma, vora les veres efígies de tots els altres pastors de Mallorca. És notori que es tracta del retrat millor que hi ha en aquella galeria. No oblidem que havien posat per a ella Einstein, Unamuno i el cardenal de Toledo, i que Paul Valéry, que també li serví de model, havia escrit Petites proses sur quelques êtres observés par L. Albert Lasard. Villalonga la veu bella en el començament de la seva tardor gloriosa, i observa en ella una lleu coixera, la qual cosa l'hauria fet desitjable per un altre coix de moltíssima categoria: Michel de Montaigne, si haguessin coincidit en el temps. Tant se val, el 1914, despertà una gran passió en Rilke. A un alberg d'un poble prop de Munic, Lou va veure com un home, de mirada clara, s'acostava a la seva taula i prenent de les seves mans el pitxer d'aigua li'n va omplir el tassó. Era el poeta que arribaria a escriure Sonets a Orfeu i Elegies de Duino. La relació entre ells dos va durar fins el 1922. Per ell se separà del marit i, finalment, deixà Rilke, desesperada per ja no poder fer res més per ell. Lou era una dona de notable bellesa, segons es veu a la fotografia del llibre Une image de Rilke (París, Mercure de France, 1953; 2a ed. 1980). Uns ulls molt vius, profunds i obscurs, miren amb intel·ligència sota un front que sosté la cabellera molt negra, el nas lleugerament irregular donant personalitat al gest, la boca suggerent i amable i el mentó pronunciat, voluntariós. Madame Dormand, antic exponent d'una cultura antiga encara no superada, va llegir el llibre d'Albert-Lasard en la primera edició i em diu que s'emocionà amb un apunt que defineix l'actitud de Rilke davant la guerra.