La mentida de José María Aznar

L'ambigüitat de la cúpula directiva del PP pel que fa a la figura de José María Aznar és un dels problemes greus que presenta el mapa polític de l'Estat espanyol. Quan ja s'ha perdut tota possibilitat d'incorporació d'elements moderats en la formació de l'estratègia de partit, quan Rajoy ja ha deixat de ser l'esperança dels qui desitjaven que el PP representàs una dreta centrada i d'esquena als pitjors fantasmes del passat, ara sembla clar que José María Aznar ha radicalitzat el seu discurs i indica la ruta de la seva aplicació. Però persisteix una certa confusió entorn del lideratge real del PP, perquè entre el paper que s'esperava de Rajoy i el que en realitat ha acabat assumint, hi ha un salt qualitatiu tan important que costa d'imaginar en un polític amb un mínim d'autoestima. En la seva actuació ja no s'hi pot veure sinó l'intent servil de verbalitzar unes actituds, les d'Aznar, fetes d'odi i de ressentiment, traduïts en la insídia com a procediment habitual de contaminació de l'opinió pública. En aquesta direcció, es comptabilitzen ja tota una sèrie d'actuacions que revelen un menyspreu sistemàtic per la veritat. L'afirmació d'Aznar en el Congrés dels diputats que el feia coneixedor de l'existència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq de Saddam Hussein, o la construcció d'un argument que situaria l'autoria intel·lectual dels atemptats de l'11-M en la cúpula d'un grup mediàtic (Zaplana parlà d'«atemptats teledirigits»), són tan sols dues mostres de fins a quin punt l'exercici de la mentida no presenta cap dificultat a la cúpula directiva del PP. Ara, José María Aznar ha volgut intoxicar el debat sobre l'estat de la nació des de la presidència honorària del PP o des de la presidència de la FAES o des de... (?), assegurant que no va donar mai instruccions perquè es negociàs amb ETA. Les fonoteques demostren el contrari. Qualsevol persona ha pogut sentir per internet, entrant a la www.cadenaser.com, unes declaracions d'Aznar de dia 3 de novembre de 1998 que confirmen les negociacions amb ETA durant el govern d'Aznar. La mentida, només és d'Aznar? Pot el PP mantenir la ficció d'una directiva autònoma sense corregir les mentides del seu president d'honor? El silenci de la directiva, que no sorprèn ningú, revela fins a quin punt els odis d'Aznar continuen determinant les línies d'actuació d'un partit que sembla haver perdut tota noció de lleialtat respecte de l'Estat i que no renuncia a la mentida per obstaculitzar el camí cap a la pau.