L'espectacle continua

Hem passat la prova i ara que ja som la Comunitat Autònoma on els prínceps d'Astúries han fet la seva primera visita oficial amb anunci d'embaràs inclosa, el nostre currículum social ha pujat encara més -llàstima que l'econòmic no ens vagi tan bé. Gràcies a la visita hem gaudit de la permanència durant uns dies seguits del nostre President a les Illes i de la seva dona, que ha deixat temporalment el seu lloc d'assessora a Madrid per recordar quantes illes formen la Comunitat Autònoma que presideix el seu home. Gràcies a l'actitud servil i cortesana de la premsa -i aquí és difícil fer distincions- ha quedat diluïda l'escassa resposta ciutadana a la visita si es compara amb mínimes previsions a altres Comunitats Autònomes. D'aquesta forma amb la imatge de Cirer amb els peücs a la mà, el somriure fàcil del nostre President, regals i més regals, besades, aferrades, comentaris sobre el fill de l'hereu... sembla que en el Consolat es donen per satisfets. Enrere queden les crítiques per la falta de pluralisme polític entre els convidats, pels tipus d'actes i un munt de coses que la riuada de la premsa del cor ha aconseguit minimitzar fins a la seva inexistència. Però mentre els súbdits gaudim d'aquest pa i circ que, al cap i a la fi, suposen les visites oficials de la família Reial, a Madrid i a altres indrets de l'Estat es continua la vida política -no tothom pot viure exclusivament d'encimentar el territori. I és que aquesta setmana entre espardenyes i faldons, en el Congrés dels Diputats es representava de la forma més contundent la fractura democràtica del principal partit a l'oposició. El líder dels conservadors espanyolistes va reconèixer finalment que no accepta els resultats electorals, és a dir, la seva derrota. Supòs que el dia que els capellans li explicaren que saber perdre era la base per a una convivència democràtica Rajoy, Aznar i el seus deixebles no devien escoltar a classe, i després passa el que passa. Com quasi tot en aquest país la sang no arribà al riu i Zapatero -que després d'aguantar la darrera legislatura d'Aznar a l'oposició es va guanyar un Màster a la tolerància- els ha perdonats i ha estès la mà. Està vist que l'estratègia de la crispació no donà cap bon resultat al PP a les darreres eleccions i que si continua per aquest camí la pròxima fita també s'aventura desastrosa, tal vegada així ho entenguin. Mentrestant, els que mai no guanyam i esteim en contra dels grans conceptes inqüestionables continuarem gaudint de l'espectacle d'indis i vaquers; de bons i dolents; dels qui estimen i els qui no estimen Espanya... Amb aquest panorama no m'estranya que hi hagi qui s'estima més anar a comprar peücs i faldons.