TW
0

Encara no amb la freqüència o normalitat desitjables, tímidament comença TV3 a emetre productes audiovisuals parlats en valencià o català en valenciana forma -bé, l'enervant qüestió de noms. L'emissió d'aquests productes, fins on servidor ho sé, no ha creat problemes en l'audiència del Principat (una part de la qual viu en territori llindant amb el País Valencià, creant-se una franja lingüística molt més ampla que una simple línia divisòria entre dues províncies). Semblava que aquesta passa no s'arribaria a fer mai, i, ja ho veis, els catalans no han sortit al carrer amb torxes disposats a cremar tota persona o cosa que se'ls posi per davant. No reconèixer la llengua pròpia en la parla valenciana seria, més que una injustícia, un error. Les persones, si no han viscut des del naixement en un àmbit densament contaminat, no es mostren gratuïtament excloents. Servidor ignor si Canal 9 està en condicions d'emetre productes audiovisuals parlats en català barcelonesc o empordanès. Allò que és clar és que la qualitat lingüística de les seves produccions és generalment correcta. Se m'acut que IB3, que deu ser, de les corporacions de radiotelevisió de comunitats catalanoparlants, la que maneja els pressuposts més esquifits, podria treure un bon rèdit d'una situació que, vista objectivament, la pot afavorir. No fa gaire, el president Jaume Matas era entrevistat al Canal 33 -mira per on, ara no l'haguéssim vist ni escoltat- i recordava que ell no ha posat mai en dubte la unitat de la llengua. Admetre la unitat de la llengua i adoptar actituds o estratègies per remarcar-ne els modismes i les particularitats no sembla propi d'una persona amb el recte criteri que en principi exigiríem a qualsevol governant del món. Recordem quina tallada dels pressupostos se'n duen les lloables iniciatives per preservar la unitat de l'espanyol, aspergit en una tan inabastable varietat geogràfica i cultural. Recordem també que el Partit Popular n'ha estat campió i abanderat, d'aquesta lògica unitat. Què ens passa aquí? Per ventura comença a ser hora que la nostra comunitat s'erigesqui en protagonista de la situació i doni un exemple de cultura i de civisme. Per ventura el president Matas podria fer una passa decisiva cap a la dissolució de suspicàcies, posant damunt la taula una de les claus per resoldre el problema. IB3 deu estar en condicions, se suposa, d'emetre (a preus raonables, per descomptat) productes audiovisuals elaborats totalment o en part (doblats, vull dir) tant per Televisió de Catalunya com per Televisió Valenciana. Ho pot fer sense haver de donar comptes a ningú. No voler aprofitar els doblatges, per exemple, perquè s'han realitzat amb un o altre accent, i optar, en conseqüència (?), per la versió en espanyol d'aquests mateixos productes, revelaria una personalitat greument acomplexada o una fatal submissió als estrategues de la política de confrontació permanent, que tan sovint semblen deixebles fanàtics d'un Lenin partidari d'accentuar les contradiccions del sistema (capitalista, en aquell cas). També es podria explicar per una actitud molt poc respectuosa amb un estatut que es va redactar amb participació majoritària de representants del Partit Popular. De les tres explicacions, seria mal de fer triar la més lletja. Ens aniria millor no haver de triar per no haver de prendre, ja ho diuen.