Falses aparences

Creim saber del cert que el president Matas va rebre ahir els senyors Borbón Ortiz i els acompanyà al llarg d'un itinerari ple de protocol i tòpics. Fins i tot, hi ha fotos on sembla ser ell i registres sonors que qualsevol diria sorgien del seu aparell fònic. Però, qualcú ha tengut la prevenció de fer la prova de l'ADN o d'empremtes dactilars (si voleu estalviar, que la Comunitat no va ampla, precisament)? Com podem assegurar, amb aquesta rotunditat que ens caracteritza, que el senyor xuclat vestit amb un conjunt de molts de mils i amb el rellotge a la dreta (talment fos fill de rei) és l'autèntic Jaume Matas i Palou si no tenim proves irrefutables? No m'he tornat més boig del que és habitual en aquesta columna ni m'invent més qüestions de les que un jutge amb rectitud moral, com el senyor Morell, es faria si hagués de jutjar l'actitud d'un respectable president de govern segons unes imatges de televisió, amb la seva corresponent sonorització. I què, si el que apareix en el vídeo se sembla a aquest senyor i el que mostra davant les càmeres només corria pel ciberespai amb destinació a un altre? Qualcú té les seves empremtes estampades en els dubtosos papers? No podia ser que, en la suposició de que el personatge fos el que els malpensats diuen que és, hagués trobat els papers pel carrer, talment trobà ahir una parella embarassada? Les imatges ens juguen males passades i sort de rectes jutges com els senyors Morell i Monserrat que no fan cas d'organigrames delictius escrits talment els escriuria un delinqüent per fer dubtar de l'honradesa de les persones honrades. No hi ha cap intervenció telefònica autoritzada pel jutge on s'hi sentin amoroses converses entre captadors de vot i captades, ni s'hi reflecteixen promeses electorals fetes des d'empleats institucionals, ni, molt manco, l'esplet de rialles de qualque bauxa a ritme de tango o de bolero «Consolat» quan s'assabentaren de privadeses sense voler. Tot és fruit de ments perverses, com la meva, d'incapaços de reconèixer la integritat a primera vista o a la segona, la de l'increment de patrimoni. Pervers, retorçut i mala persona, com tots voltros que no enteneu la saviesa dels líders, la incorruptibilitat de les seves intencions i accions. En una paraula: qui estigui lliure d'espiar correus als altres o d'imaginar fórmules per a convertir les institucions en aparells caciquils de captació de vots, que tiri la primera pedra (al jutge no, que està mal vist i crec que el Codi Penal no ho interpreta amb la laxitud bíblica i metafòrica que vessen les meves paraules).