Dilluns, 2.Sembla lògic pensar que aquells que han patit persecució o repressió, ja sigui per les seves idees, ja sigui pels seus costums, se situïn, ideològicament, a la part oposada dels seus perseguidors o repressors. Així, fóra il·lògic creure que els qui patiren les represàlies del règim franquista, o els seus familiars més propers i directes, que en suportaren les conseqüències, fossin, ideològicament, militants del franquisme, encara que la realitat s'entesta a evidenciar que el comportament humà no sempre es pot analitzar mitjançant la lògica, puix que descendents de les víctimes, àdhuc algunes de les víctimes, foren, posteriorment, addictes a la dictadura. D'igual manera, no fóra previsible que col·lectius que han patit coerció o marginació per part d'algunes institucions vulguin apropiar-se dels rituals d'aquestes mateixes institucions, ans allunyar-se'n. L'experiència, però, ens ensenya que les persones són de naturalesa contradictòria i, a més, tendeixen a sentir el desig d'integrar-se dins el sistema de normes que regeix la societat, malgrat aquest mateix sistema hagi servit per foragitar-les abans. Ens ensenya, a més, que totes les persones cerquen una justificació pels seus actes, per desassenyats i absurds que aquests siguin. Si algú té, davant qualsevol circumstància, una actitud incoherent o reprovable, té l'absoluta necessitat de bastir tota una teoria, sovint inversemblant o ridícula, per excusar, i justificar, aquesta actitud, fins el punt que normalment acaba per creure's, sincerament, la seva exculpació i la raó dels seus arguments.
Partesc d'un respecte il·limitat envers qualsevol opció personal, i de la base que tothom té dret a gaudir d'una llibertat absoluta, els límits de la qual són la llibertat dels altres. Tant és així, que crec que ningú no mereix cap tipus d'exclusió o discriminació per la seva condició, o per les seves conviccions, o per la seva ètnia. Tothom que hi cregui, té tot el dret del món a cercar, en l'àmbit sentimental, la felicitat i, en conseqüència, a viure la seva vida d'acord a la seva personalitat, a la seva identitat, als seus sentiments. En el meu cas, us puc ben garantir que no hi ha prejudicis contra cap fet diferencial, sigui de raça, creença, condició social o sexual. En la intimitat, i en l'expressió d'aquesta intimitat, qualsevol elecció és lícita i també hauria de ser legal, excepció d'alguns casos que pertanyen a una altra categoria i que en la nostra cultura difícilment seran, a curt termini, despenalitzats. No és excepcional, però, el cas dels col·lectius de lesbianes i homosexuals, injustament perseguits, per les institucions confessionals, polítiques i legals, al llarg de la història. Crec, sincerament, que els assisteix el dret a exigir, a les institucions polítiques democràtiques, la igualtat jurídica, si la seva elecció és viure apariats. Crec justa, doncs, la seva reivindicació d'esdevenir una parella a la qual la legislació protegeixi en tots els aspectes que siguin necessaris, i que, alhora, puguin gaudir de tots els avantatges i beneficis que la llei proporciona a les parelles heterosexuals.
De totes les fórmules possibles per normalitzar les relacions entre persones del mateix sexe, aquests col·lectius han triat reivindicar la del matrimoni, l'única que jo, erròniament, pensava que rebutjarien, optant per reclamar un altre model de convivència, amb totes les garanties jurídiques, sens dubte, però sense la càrrega de la tradició i de totes les limitacions que l'afeixuguen, en qualsevol cas un model més avançat, menys discriminatori, més respectuós amb la individualitat de cada membre, desproveït de les connotacions culturals i socials que té el matrimoni, civil o religiós. La meva equivocació ha estat no mesurar, de forma adequada, els aspectes socials que condicionen el comportament de les persones, de totes les persones, sigui quina sigui la seva opció sexual. El meu error, una vegada més, ha estat pensar com si fos qui no sóc. Perquè els col·lectius de lesbianes i homosexuals no deixen de ser un reflex del conjunt de la societat i com a tal està integrat per persones amb diferent nivell cultural, amb diferent grau de tolerància envers altres elements diferenciadors, la qual cosa no exclou, per exemple, que hi pugui haver xenòfobs, radicals o integristes religiosos, amb diferent tarannà social, àdhuc diferent ideari polític, des dels més conservadors i tradicionals, fins als més liberals i avançats. De tot hi ha d'haver en un col·lectiu tan divers. Que es casin o no, me sembla irrellevant i, a més, tant me fa. Que facin ús d'una institució com el matrimoni delata que, al capdavall, no busquen pas la igualtat jurídica, sinó la comoditat social del cofoisme. !Tanta capacitat de provocació malaguanyada per aconseguir un tracte vulgar que ens iguala en la mediocritat i en la submissió!
Lluís Maicas, escriptor
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.