TW
0

Dels nou «culebrons» que surten per la televisió cada capvespre als Estats Units, tots menys un perden audiència a un ritme que comença a llevar la son als executius de les grans cadenes. En els primers tres mesos de la temporada que començava el setembre passat, els «culebrons» americans perderen gairebé dos de cada deu seguidores de menys de 35 anys. Les explicacions són variades, però tots cerquen una manera d'evitar que els anunciadors de la tele de l'hora de la sesta no abandonin. La competència de programes d'entrevistes és molt forta, diuen alguns. Alguns programes de debat sobre assumptes de cada dia tenen més a veure amb la vida quotidiana i atreuen el públic més jove. La ràdio ha augmentat la seva audiència i es torna a promocionar molt. I, fins i tot, diuen que els «culebrons» perden pes perquè més dones que mai van a fer feina. En tot cas, el «culebrón», l'estrella dels anys vuitanta, està malferit. L'empresa Procter & Gamble, que fabrica sabó per rentar roba i centenars d'altres productes de la casa, i que va ser el primer fabricant a esponsoritzar un «culebrón», a la ràdio el 1926, té dues sèries pròpies que varen ser pensades simplement com a eina de promoció de la casa. Tan malament ha començat a anar que, per primera vegada, ha demanat a una casa de publicitat que prepari anuncis per a les sèries.

Ja no es tracta de vendre sabó, sinó de vendre el programa del qual han pogut dependre durant tants anys. Un anunci de trenta segons en un «culebrón» del capvespre costa devers 15.000 dòlars, segons l'empresa de recerca Nielsen, i el preu no puja tan aviat com el de trenta segons a l'hora punta del vespre, que es cobra a gairebé 150.000 dòlars. La rendibilitat dels «culebrons» ha baixat tant, que ja es comença a notar que tenen més escenes íntimes amb només dues o tres persones en escena. Potser és el moment apropiat per acomiadar-se del format. Per altra part, si algú té una idea de com es podria refrescar el «culebrón» per modernitzar-lo, hi ha molts doblers a guanyar-hi.