Les eleccions al País Basc

Els resultats electorals en el País Basc constitueixen tot un laboratori d'anàlisis polítiques. Si en decantam, per previsibles i obviables, les que proposen les diferents formacions polítiques, sense dubte la primera hauria d'estudiar a fons el significat de la baixada de la coalició PNB-EA, i hauria de fer atenció especial en el caràcter de plebiscit que Ibarretxe volia conferir a aquestes eleccions i entorn del seu pla. El pla Ibarretxe és la primera víctima de la contesa. El clamor popular que demanava Ibarretxe per poder dur el seu pla endavant no ha estat si no un silenci clamorós. D'altra banda, s'ha de ressaltar la fortalesa del nacionalisme basc si se'n sumen tots els matisos, és a dir, si es consideren els denominadors comuns de PNB-EA, els abertzales del Partit Comunista de les Terres Basques i Aralar. Els abertzales han aconseguit un resultat que hauria d'alertar els partits majoritaris que signaren la dita Llei de partits polítics: no es pot marginar una formació que creix en vots quan ETA no mata. Sens dubte és remarcable la pujada dels socialistes bascos. Sobre aquesta qüestió es pot especular tant com es vulgui, però els fets ens menen a una conclusió molt fonamentada: quan els socialistes es presenten a les eleccions amb un tarannà dialogant, deixant enrere la intransigència de Redondo Terreros, les seves possibilitats creixen espectacularment. El Partit Popular ha rebut també un càstig molt sever i, més que mai, apareix en el conjunt d'Euskadi com un obstacle per a la recerca de solucions viables, de sortides dialogades, pactades i consensuades. Els populars, encastellats en una actitud que no du camí de superar el fanatisme incubat en l'aznarisme, duen camí de convertir-se en un organisme estrany en la vida basca. En aquests moments, és l'únic partit amb qui, en principi, sembla que no voldria pactar ningú, perquè ha perdut el sentit de la realitat basca. És més que probable que no entri en cap de les travesses que, a partir d'ara, s'hauran de fer per possibilitar la formació de govern, un govern que pot ser minoritari i molt problematitzat, o bé pot ser la cristal·lització d'un diàleg entre nacionalistes moderats i una esquerra igualment moderada. Un dels enigmes que s'hauran de resoldre aquests dies afecta el pes de les diferents ales en el si dels socis de la coalició PNB-EA. D'aquesta qüestió pot dependre que el futur govern governi en minoria -en cas d'inclinar-se pel nacionalisme estricte- o que ho faci en una còmoda majoria. Aviat sabrem per on ha de fer camí el futur immediat al País Basc.