La tristesa rigorosa de Margarita Ballester

Vaig acceptar formar part del jurat de poesia dels Premis Ciutat de Palma penúltims, entre d'altres raons perquè no puc tolerar, als meus anys, que ningú em digui el que he de fer o el que no he de fer. I el galliner, recordarem, anava esvalotat amb bilingüisme amunt i bilingüisme avall. El resultat fou clar com l'aigua: ni concursants ni jurats no havien fet cas per res als salvadors de la pàtria, i s'havia presentat a concurs el bo i millor de l'actual poesia catalana. Arribats al final de les votacions, vaig experimentar una decepció: m'hauria agradat donar tres premis, i no un de sol, perquè hi havia tres llibres, i tots cinc jurats coincidírem en això, que mereixien guanyar. Se'n dugué el guardó Hèctor Bofill, però les dues finalistes es pot dir que estaven a l'altura del número un. Eren Maria Rosa Font Massot i Margarita Ballester, poetes de producció escassa però valuosa, fites importants, sens dubte, de la lírica contemporània catalana. El poemari de Ballester, Entre dues espases (Jardins de Samarcanda, Vic, 2004), acaba d'obtenir el Premi Josep M. Llompart, un premi de la crítica que abans, crec recordar de quan el vaig obtenir, es deia Cavall Verd. Margarita Ballester té només dues publicacions anteriors en el seu currículum: L'infant i la mort (1989), Premi Rosa Leveroni 1988, i Els ulls (1995), però són llibres que concentren sempre molt denses experiències de vida i de cultura. Nascuda a Barcelona i resident a Menorca des de fa molts anys, procedeix d'una important saga cultural. Filla i néta de catedràtics, el seu avi fou Rafel Ballester Castel(Palma 1872-Tarragona 1931), geògraf, historiador i pedagog al qual devem, entre altres importants aportacions, un extraordinari Bosquejo histórico sobre la instrucción pública en Mallorca (1904), segurament un dels primers fruits de la Institució Lliure d'Ensenyament, entre nosaltres. Margarita Ballester ha treballat el seu darrer llibre a consciència, de tal manera que el resultat final, comparat amb el primer material que vaig llegir fa un any i mig, ha passat per un procés de depuració notori. Una convenient i molt intel·ligent exsecallada ha donat com a resultat un d'aquests llibres que impacten i es recorden. Na Fiona Campbelobserva que ha pogut treballar ben estimulada.