La guerra dels pisos

TW
0

No hi ha dubte que la construcció d'habitatges protegits dóna vots. És per això que l'Executiu de Zapatero vol impulsar la construcció de pisos, i també per aquest motiu el Govern de Matas reclama a l'Estat central els terrenys de Son Busquets, Son Simonet i de l'antiga presó. És normal que tothom es vulgui penjar la medalla. I més en una ciutat com Palma, on els solars són escassíssims i molt cars. L'única solució són les grans extensions encara propietat del Ministeri de Defensa, de manera que la nogociació política és clau per poder tirar endavant aquesta imprescindible política social. Però tant les institucions governades pel PSOE com les que depenen del PP haurien d'entendre que és un error anar a la pugna estèril en una qüestió de tanta rellevància. Una entesa en matèria d'habitatge -fins i tot un pacte d'Estat- seria molt benvista pels ciutadans. En una època com l'actual, en la qual l'especulació urbanística fa feredat, en la qual els joves tenen gairebé impossible l'accés a un habitatge digne, deixar de banda el partidisme és fer política en majúscules.

Tant d'enfrontament institucional pot conduir a una deshumanització dels afers públics, que només se superarà quan els partits entenguin que és impossible que l'electorat fiï el Govern de totes aquestes institucions a un mateix partit. La democràcia és repartiment de poder, però també, i en paral·lel, capacitat dels dirigents per posar l'interès comú per sobre dels particularismes en tot allò referent al benestar social i a l'atenció dels més desfavorits. Si no anam per aquest camí, àmplies capes de la població començaran a creure que aquestes bregues just afavoreixen els especuladors i l'encariment desorbitat del metre quadrat construït. I al final, com passa sempre, seran les urnes les que dictaran sentència.