Les inversions a Balears: un espectacle penós

ment discriminades pel que fa a inversions estatals i despesa pública. Aquest fet, a hores d'ara, ja és inqüestionable. El Govern central ha oblidat reiteradament, any rere any, les nostres illes a l'hora d'atendre importants infraestructures i serveis bàsics: escoles, hospitals, carreteres, tren, infraestructures de sanejament, abastament d'aigua i electricitat, etc.

Les dades que es publiquen de manera periòdica així ho corroboren. Si s'analitzen els pressupostos d'inversió pública de l'Estat en percentatge i regionalitzats, s'observa que la inversió produïda el 2003 ha estat únicament d'un 1,64%, mentre que la inversió a Canàries era del 2,69%, a Castella-la Manxa del 5,64% i a Madrid, per exemple, del 19,42%. Si s'analitza un període més ampli (1997-2003) els resultats gairebé no varien: a les Illes Balears la mitjana és de l'1,94%, a Canàries del 3,46% i a Castella-la Manxa del 5,04%.

Aquesta lamentable situació, de precarietat continuada en recursos, s'afegeix a la insistent sagnia causada per l'espoli fiscal que ha practicat i continua practicant l'Estat espanyol sobre la nostra comunitat. El resultat de tot plegat és un dèficit fiscal que s'estima d'entre el 12-15% del PIB. Una xifra veritablement insostenible per a la nostra economia i, sobretot, molt injusta per als ciutadans d'aquestes illes ja que, al cap i a la fi, es tracta dels nostres propis recursos econòmics, generats a les Illes Balears pels habitants de les Illes Balears.

En un moment en què tothom parla d'inversions milionàries, ara que el Sr. Antich s'esforça a fer de «mediador subordinat» del Govern espanyol i el Sr. Matas es «victimitza» fins a la medul·la òssia, és precisament ara quan cal fer memòria i parlar clar. A les Illes Balears, qui ha dissenyat, promogut o consentit aquesta situació abusiva no és altre que el PP i el PSOE, amb l'alternança periòdica al Govern de les Illes Balears o al Govern de l'Estat. El resultat, però, sempre ha estat el mateix per als nostres ciutadans, independentment de qui ostenta el govern, aquí o allà. La supeditació i el sucursalisme polític d'aquests partits a les respectives seus de Madrid ha originat aquesta conjuntura que lamentablement ha esdevingut històrica.

Ara mateix podem comprovar un episodi més d'aquesta història. El Partit Popular, després de negar els urgents desdoblaments de carreteres durant l'anterior legislatura autonòmica, ha farcit Mallorca d'autopistes. Projectes desproporcionats, territorialment irreversibles, costosíssims i sense assegurar-ne el finançament. Mentrestant, el PSIB ha estat incapaç d'aturar el procés des de Madrid, incapaç de corregir les inversions i adreçar-les a projectes més sostenibles. La seva mínima influència a Madrid facilita el victimisme fàcil i hipòcrita del PP a les Illes.

Fa algunes setmanes, el PSIB proposà tota una sèrie d'inversions per a carreteres mitjançant un nou conveni. Però aquestes inversions arriben tard, fora de temps i descol·locades. Es fa difícil entendre que arribin més inversions milionàries per a carreteres quan les autopistes gairebé ja estan acabades i el transport públic no rep ni un sol euro. Sembla com si es tractés d'una cursa per esbrinar qui pot asfaltar més. Cada cop és més obvi que la inversió en transport públic és l'única estratègia factible per combatre eficaçment el problema del transport a les Illes Balears. Però, on són les inversions estatals en transport públic?

De tot plegat, allò que sí ha quedat ben clar davant l'opinió pública és el provincianisme que demostren el PP i el PSIB a l'hora de lluitar pels nostres interessos, i no en parlem de l'oportunisme d'UM, més aviat còmic, tot intentant sortir desesperadament a la foto. De fet, la quantia de les inversions anunciades són ridícules respecte a les que ens corresponen per justícia, les que realment pertoquen a les Illes Balears. Sembla com si els interessos de la nostra societat i els projectes per afrontar el futur amb més garanties, fos allò que menys importa als polítics que ens representen.

Tot és com un gran teatre, els actors es contracten a Madrid, cadascú interpreta el seu paper, tothom ha de fer veure al gran púbic que té la paella pel mànec, els actors «despersonalitzats» i les actrius «famoses» competeixen aferrissadament en capacitat d'influència i aptituds negociadores... mentrestant el decorat es deteriora, envelleix, perd color i perd atractiu, en definitiva, perd futur.